Situació
Edifici molt malmès, la part més sencera del qual és el mur nord encastat a la roca d’un congost.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de la capella de Santa Cauberola es troben a llevant del poble d’Abella, a l’altre costat del congost que forma el riu d’Abella, al marge esquerre del riu.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG430697.
Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera que porta a Abella de la Conca, just en arribar al barri nou i passat un barranc. Cal agafar sempre el camí de l’esquerra i en 3 km s’arriba al congost, des d’on es veuen, uns 10 m per sobre el camí, les ruïnes de l’església, que són difícils de trobar. (JAA)
Història
No han pervingut als nostres dies notícies corresponents a aquesta capella de la parròquia d’Abella de la Conca. (MLIC)
Església
Les restes conservades són molt embardissades i això dificulta la interpretació d’alguns detalls de l’edifici. L’església respon a una estructura d’una sola nau, construïda sobre un terraplè artificial que forma un important mur de contenció a la façana sud, que és l’element més visible i que permet identificar l’edifici. El temple pel costat de tramuntana s’adossa completament a la roca, de manera que el seu mur nord és una paret a una sola cara, totalment encastada a la roca, que és visible especialment al sector de llevant.
La nau era coberta amb volta de canó, de la qual només hi ha, actualment, alguns vestigis de la seva arrencada al mur nord, que és el que es conserva en una major alçària. La volta era reforçada per dos arcs torals, dels quals romanen sols les pilastres. La capçalera, a llevant, era constituïda per un absis semicircular, que pel que sembla s’obria directament a la nau, sense arc presbiteral o triomfal.
No es conserva cap obertura original i no hi ha vestigis d’on es devia trobar la porta, si bé d’acord amb les restes i la situació topogràfica del mur sud sembla que devia obrir-se a la desapareguda façana de ponent, l’única, d’altra banda, que disposa d’un accés mínimament transitable.
L’aparell és de carreu, de forma quadrada, ben escairat i molt ben disposat en filades regulars, que posen en evidència les formes de la fi del segle XI. (JAA)