Situació
Capella que presideix el poble abandonat de la Rua i que conserva, com a part més genuïna del seu vell temple, un absis ornat amb decoració llombarda.
ECSA - J.A. Adell
L’església de l’abandonat poble de la Rua es troba a llevant del vilatge, a frec del cingle sobre el congost del riu Alb, en un lloc on hi ha vestigis de diverses construccions.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG479678.
Per a anar a la Rua cal partir del coll de la Faldella, a la carretera d’Isona a Bóixols, d’on surt una pista que en 4 km de recorregut porta al poble. (JAA)
Història
Malgrat el seu origen alt-medieval i el fet que el poble de la Rua és esmentat des de l’any 997, no ens han restat notícies documentals directes d’aquesta església, que en els seus inicis tenia una titularitat diferent a l’actual de Sant Antoni.
El document de venda del castell de Petra rua feta per l’arxilevita Arnau a favor del bisbe d’Urgell, Ermengol, l’any 1022, incloïa també la venda de l’alou del Brull i l’església de Sant Andreu amb la dècima i les primícies. El castell de Petra rua ha estat identificat amb el castell de la Rua. L’església de Sant Andreu del document, edificada dins del terme de la Rua, segurament no es tractava de l’actual dedicada a sant Antoni, sobretot si considerem que en l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília del monestir d’Elins s’esmenta, entre els seus béns dotals, l’església de Sant Pere de la Rua, juntament amb l’església de Sant Martí de Cintiniano, Sant Andreu que est in A[...]ia, Sant Martí de Llordà, Sant Pere de Biscarri i Santa Maria de Gramenet. És a partir d’aquestes notícies que creiem que l’església de la vila de la Rua estava dedicada en realitat a sant Pere i que estigué vinculada a Santa Cecília d’Elins. (MLIC)
Església
És un senzill edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un curt arc presbiteral. La porta, molt alterada, s’obre a la façana de ponent, on també hi ha un petit campanar d’espadanya d’un sol ull. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada. Les seves façanes són totalment llises, llevat de l’absis, on es desenvolupa una ornamentació a base dels característics motius llombards de les arcuacions sota el ràfec, en sèries de quatre arcuacions entre lesenes, de les quals les situades al costat nord són molt alterades. De fet, només es conserven les corresponents a la meitat sud de la conca absidal. L’edifici s’adscriu plenament a les formes llombardes de l’arquitectura del segle XI.
L’aparell és de carreu ben ordenat, amb els elements singulars —la finestra absidal, les arcuacions i les lesenes— fets amb pedra tosca. (JAA)
Bibliografia
- Baraut, 1981, vol.IV, doc. 378, pàg. 86-87.
- Baraut, 1986, doc. 75, pàgs 161-165.