Situació
Absis de l’església amb decoració llombarda, la part més característica per ornamentació i conservació d’aquest arruïnat edifici.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Feliu és al costat del castell de Guàrdia de Mur. Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia anterior. (JAA)
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG245635.
Història
Malgrat el seu clar origen alt-medieval, no ens han pervingut notícies documentals directament relacionades amb la capella de Sant Feliu, que devia ja estar en ruïnes al principi de segle, car l’any 1904 no apareix en la relació de capelles de la parròquia de Guàrdia. (MLIC)
Església
Planta de l’església, amb indicació dels sectors ensulsiats.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, parcialment ruïnosa, que ha perdut el sostre, part del mur sud i tot el de ponent. Originàriament era coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals, que arrencaven de sengles pilastres adossades als murs nord i sud. La nau es corona amb un absis semicircular, obert mitjançant un arc presbiteral del qual només es conserva el brancal nord. En el mur nord del tram de nau més proper a l’absis es conserven quatre petits nínxols curosament arrenglerats.
La porta, molt desfeta sobretot exteriorment, s’obre al centre de la façana sud, i prop d’ella, coincident amb el brancal de l’arc toral, hi ha una clara junta de discontinuïtat de l’obra, que posa en evidència que almenys aquest sector de l’edifici tingué interrupcions en el seu procés constructiu. Tanmateix no creiem que s’hagin d’interpretar com un canvi de projecte, el qual amb la seva senzilla concepció respon a una obra totalment unitària. Només es conserva una finestra, de doble esqueixada, situada al centre de l’absis. No sabem si en la part desapareguda del mur sud, o en el mur de ponent, hi hauria alguna altra obertura.
Les façanes de la nau són llises i només hi ha decoració a la façana absidal, amb un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de quatre entre lesenes, avui molt malmès: només se’n conserva el plafó central. En els altres dos han desaparegut les arcuacions.
L’aparell és de petit carreu ben ordenat en filades uniformes i regulars, amb peces col·locades de través en els pilars.
Per les seves característiques formals i constructives l’església de Sant Feliu és un edifici plenament adscrit a les fórmules de l’arquitectura llombarda del segle XI, i estretament relacionat amb les formes constructives que es produeixen al Pallars Jussà, especialment en els castells, datables en aquest segle. (JAA)