Situació
Vista de llevant d’aquesta església abandonada, però amb una estructura encara sencera i digna de ser preservada.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Santa Anna de Montadó és situada a frec del cingle de la serra de Comiols, en una posició dominant sobre els terrenys de la conca de Meià.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG412536.
Per anar-hi cal prendre un camí que surt de la carretera del port de Comiols a Sant Salvador de Toló, en direcció sud, que en 3,5 km de bon recorregut arriba a la casa Castellí. Des d’aquí cal prendre una pista, abandonada, que en 1 km més porta al límit de cingle, on hi ha les restes de les cases de Montadó i de l’església de Santa Anna, situada en un lloc difícil de trobar. (JAA)
Història
Malgrat el seu indiscutible origen alt-medieval, no ens han pervingut notícies sobre aquesta església que, almenys el 1904, era annexa a la parròquia de Benavent, i que anteriorment havia estat dependent del priorat de Meià.
El lloc de Montadó constava al segle XVII com a despoblat, car l’any 1660 fou repoblat per Jeroni Cornet, senyor jurisdiccional del lloc. (MLIC)
Església
Església de singularitat tipològica a causa de la seva capçalera asimètrica de dos absis.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals i suportada al mur nord per tres arcs formers, que reforcen el mur i que no tenen un equivalent simètric al mur sud, el qual presenta traces d’haver estat doblat exteriorment per tal de reforçar-lo. La capçalera, a llevant, és formada per dos absis. El principal, semicircular, corresponent a la nau, és obert mitjançant un estret arc presbiteral, que presenta el seu brancal nord molt alterat per la presència de l’arc former que suporta la volta i que per aquest motiu resulta clarament construït amb posterioritat a la nau i l’absis. Aquest mateix arc former obre l’absidiola semicircular que flanqueja l’absis i que presenta una curiosa obertura a la nau, formada per dos arcs excèntrics i tangents, definits per l’obertura original de l’absidiola al mur i per l’arc former que s’hi adossa.
La porta, resolta en arc de mig punt, és situada a la façana sud, on es forma una petita terrassa, definida per un mur de contenció que eixampla l’estret terreny on s’assenta l’església, que pel costat nord té adossat el clos del cementiri. El mur de ponent és construït a frec del marge, fet que impedeix donar la volta al seu perímetre. En aquest mur s’obre una finestra cruciforme. A la façana sud hi ha una finestra d’una sola esqueixada i dues petites obertures altes que flanquegen la porta, i al centre de l’absis principal hi ha una finestra de doble esqueixada. A l’absidiola, com al conjunt del costat nord, no hi ha cap finestra.
Les façanes no tenen cap mena d’ornamentació, llevat de l’absis principal, on es conserven fragments d’una decoració amb els característics motius llombards d’arcuacions en sèries de dues entre lesenes, de les quals només es conserven les corresponents a dos plafons de la meitat sud de l’absis. En canvi, el seu costat nord presenta traces d’haver estat reformat, havent perdut totalment les arcuacions i les lesenes, de les quals es conserven vestigis de dues. Cal assenyalar que la cantonada sud-est de la nau amaga part d’un dels plafons d’arcuacions, clar símptoma que el mur fou regruixat exteriorment o refet.
L’interior de l’església conté abundants vestigis d’arrebossat de morter de calç i l’aparell és visible només en alguns sectors, on conserva juntes incises entre els carreus. El parament exterior del mur nord presenta un aparell de reble sense treballar, disposat en filades horitzontals, força irregulars, que contrasten amb l’aparell dels altres murs, on els paraments són fets amb carreus ben escairats disposats molt ordenadament, amb peces de pedra tosca en la formació d’elements singulars, especialment en les lesenes i arcuacions.
Per les estructures conservades podria plantejar-se un procés constructiu força complex. Possiblement, els elements més antics correspondrien a una església d’estructura asimètrica d’una nau amb un absis i una absidiola, construïda segons les fórmules llombardes dins el segle XI, sense excloure la possibilitat que l’absis principal i el mur de ponent pertanyin ja a un primer procés de reforma d’un edifici original, més antic. Aquesta estructura reformada fou objecte, probablement dins el mateix segle XI, d’un segon procés de reforma, que devia consistir a reforçar els murs perimetrals i carregar-hi la volta de canó, reforçada pels arcs torals. No podem excloure, però, malgrat les peculiaritats de la seva unió amb la façana absidal, que tot el mur sud correspongui a aquest procés de reforma, concebut també dins les formes constructives característiques de l’arquitectura del segle XI català.
En aquest context cal destacar la singularitat tipològica d’aquesta església de capçalera asimètrica, que té paral·lels en altres esglésies properes de la comarca de la Noguera, com Santa Maria de Ramoneda. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 299.