Situació
Vista del sector sud-est de l’església, on s’evidencia la cura amb què va ser tractat l’aparell dels absis i la façana sud, on es troba la porta.
ECSA - J.A. Adell
L’antiga església de Sant Joan, recentment restaurada i dignificada, és situada en el nucli del poble vell d’Orcau, ubicat al costat mateix del poble actual, a l’altre costat del barranc que baixa del turó del castell. (JAA)
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG333701.
Història
No ens han pervingut notícies documentals relatives a aquesta església, motiu pel qual sols podem establir la hipòtesi que, malgrat que era l’església del nucli urbà de la vila d’Orcau, diferenciada del castell, no tingué la categoria de parroquial; en canvi sí que la tingué l’església de Santa Maria del castell, fins que la parroquialitat passà a l’església de Santa Maria, situada al barri format a la part esquerra del torrent.
Cal indicar, en aquest sentit, que a la part posterior de l’església, a la banda nord, hi ha un espai, en altre temps clos, que sembla correspondre al cementiri.
En la visita pastoral del 1758 i en la relació del Pla Parroquial del 1904, Sant Joan Baptista figura com a capella de la parròquia d’Orcau. Posteriorment l’església fou desafectada, però recentment, després de la seva restauració, s’hi ha restituït el culte. (MLIC)
Església
Planta d’aquesta església de capçalera triabsidal, d’una acurada tècnica romànica.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals i amb el tram de ponent de perfil lleugerament apuntat. Els arcs torals arrenquen de sengles pilars rectangulars adossats als murs perimetrals, i la nau és capçada a llevant amb un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral que l’obre a la nau. A cada costat de la nau, prop de l’absis, hi ha una absidiola, també de planta semicircular. Ambdues són obertes a través d’un arc presbiteral i configuren una capçalera trevolada.
Les voltes de la nau i de l’absis central arrenquen d’una imposta bisellada, que en el tram de ponent de la nau és trencada pels encaixos de les bigues que suportaven un cor, avui desaparegut.
La porta, resolta en arc de mig punt i executada amb dovelles de pedra tosca, és al mur sud, en el tram central de la nau. L’edifici té una finestra cruciforme en la façana de ponent, i una altra del mateix tipus sobre l’arc presbiteral de l’absis central. En aquest hi ha una finestra de doble esqueixada, amb l’arc retallat en una llinda monolítica, del mateix tipus que la finestra que s’obre en l’absidiola sud, clarament esbiaixada. A l’absidiola nord no hi ha cap finestra, i el seu paviment és més alt que el de la nau, fins a arribar a formar una mena de banc que n’ocupa tot l’àmbit i el fa intransitable. Tot el costat nord de la nau presenta importants afloraments de roca en tota la seva part baixa, que es repeteixen a l’exterior de la façana sud.
Les façanes són totalment òrfenes d’ornamentació, i en la de ponent hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls. L’aparell és format per carreus irregulars sense polir, disposats en filades poc uniformes a la nau i a tot l’interior, i per carreus irregulars polits, disposats en filades uniformes, a les façanes absidal i en el sector de la porta, construït amb carreus de pedra tosca, ben tallats i polits. Aquesta diferenciació tecnològica no ha d’interpretar-se com un canvi cronològic, sinó com una voluntat d’extremar la cura en l’execució de les façanes absidals, en una obra totalment unitària, perfectament integrada en les formes constructives de l’arquitectura del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 287v-289r
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 304.