Situació
Vista de l'absis, al sector sud-est de l'església.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Pere Màrtir és al centre d’un petit raval situat al sud-est del poble de Sant Romà d’Abella, abans d’entrar al poble venint per la carretera que surt de la de Tremp a Isona. (JAA)
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG383675.
Història
Malgrat que el seu origen és alt-medieval, manquen notícies documentals per a poder reconstruir la història d’aquesta església. (MLIC)
Església
Planta de l’església, amb un absis ultrapassat i una capçalera de tècnica més acurada, obrada possiblement en un moment diferent de la nau, com ho denota una junta de represa d’obra propera a la capçalera.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó que arrenca d’una senzilla imposta bisellada, que és coronada a llevant per un absis de planta ultrasemicircular, obert a la nau a través d’un arc presbiteral, que com la volta de la nau i de l’absis, arrenca d’una imposta bisellada i que, com aquesta darrera, presenta també una forma acusadament ultrasemicircular, de perfil de ferradura.
La porta s’obre en la façana de ponent, que és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, muntat sobre un buit més petit i baix, que forma un ull de bou a l’interior del temple.
L'absis, al sector sud-est de l'església, és d’estructura alta i coronat per un fris de pedres, tallades en forma triangular, semblant al que decora el campanar de Sant Esteve d’Abella de la Conca. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada.
Les façanes són totalment llises i només presenten un motiu ornamental en el ràfec absidal, decorat per un fris continu de peces, molt ben tallades i disposades en forma triangular seguint un tipus ornamental molt curiós i poc emprat a Catalunya, que retrobem en el campanar de la propera església de Sant Esteve d’Abella de la Conca.
Aspecte de l’interior amb l’absis precedit d’un doble arc, el primer dels quals correspon a l’arc presbiteral.
ECSA - J.A. Adell
L’aparell és de petit carreu molt ben disposat en la part de ponent de la nau, fins a dues clares juntes de discontinuïtat que s’observen en els murs nord i sud, prop de l’extrem de llevant, punt a partir del qual el mur és de carreus de pedra tosca, perfectament tallats i polits amb juntes pintades a la calç. Aquest aparell es repeteix a les voltes de la nau i l’absis, resoltes amb dovelles perfectament tallades i polides.
Les condicions de l’aparell sembla que posin en evidència que és un edifici construït possiblement a la fi del segle XI, i que durant el segle següent fou remodelat amb la construcció de les voltes i la capçalera actuals, que configuren un conjunt molt curiós per la forma dels seus arcs, totalment desfasats en el seu temps, i per la seva decoració absidal, però plenament característic de les formes pròpies de l’arquitectura del segle XII. (JAA)