Situació
Interior de l’absis, d’aquest temple, convertit en una ruïna consolidada gràcies a una restauració recent.
ECSA - J.A. Corbella
L’església de Sant Miquel, recentment restaurada, és situada al cim d’un petit turó que domina la riba esquerra del riu Flamicell, a uns 2 km a ponent de la Pobla de Segur, des d’on s’arriba per una carretera que segueix el marge esquerre del Flamicell. (JAA)
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG314815.
Història
Aquesta església fou el temple parroquial del primitiu emplaçament de la Pobla de Segur, anomenat simplement Segur.
Els primers esments coneguts del lloc de Segur daten de l’any 1042, en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Senterada, on consta Sancto Fructuoso a Segun com a pertinença intregrada al monestir. I del 1109, en què el comte de Pallars Jussà, Pere Ramon, confirmava a l’església de Santa Maria de Tremp les seves possessions, entre les quals consta Sant Feliu, situada entre els termes de Segun vel Toralia.
Al segle XIV Sant Miquel era encara l’església parroquial del terme, encapçalat per la vila de Segur i no per la Pobla, malgrat que aquesta rebé carta de població l’any 1336, i que en el fogatjament del 1381 el Puig de Segur tenia 6 focs, en oposició als 12 de la Pobla de Segur. En la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp, visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona el 1314, consta Sant Miquel de Segu, i en la dècima del bisbat d’Urgell, del 1391, figura també el capellà de Saguí, que pagava la quantitat d’una lliura.
En la visita pastoral del 1758, la capella de Sant Miquel, extramurs, estava “indecente por lo que queda privada”. Posteriorment degué ser reparada perquè figura en la relació de capelles de la parròquia de Nostra Senyora de Ribera de la Pobla de Segur, del 1904. (MLIC)
Església
Planta de l’església, sense voltes ni cap mena de coberta, però amb els murs i l’absis restaurats fa pocs anys.
J.A. Corbella
És un edifici que havia arribat al principi dels anys vuitanta en un estat de ruïna progressiu, sense el sostre ni la coberta, i amb els murs esfondrant-se. L’acció entusiasta d’un grup de veïns de la Pobla de Segur va fer possible l’execució d’obres de consolidació i restauració, que malgrat que són discutibles en alguns aspectes, tenen el gran mèrit d’haver-ne fet possible la conservació, i aturar-ne el procés de ruïna.
L’estructura és d’una sola nau, coberta possiblement amb volta de canó de perfil semicircular que era reforçada per tres arcs torals, també desapareguts, dels quals es conserven les pilastres. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert a través d’un arc presbiteral, que abans de la restauració es tancava amb un arc fortament apuntat, que actuava com a estintolament de l’arc original, el qual amenaçava ruïna.
La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana de ponent. A la façana nord hi ha una altra porta, de dimensions més reduïdes. L’absis té tres finestres de doble esqueixada, molt restaurades.
L’aparell és de carreu irregular, ben escairat, disposat en filades uniformes. Les façanes són nues, llevat de la façana absidal, on es conservaven vestigis de dues lesenes que han estat restaurades i completades amb un fris d’arcuacions, en sèries de quatre, de material i disseny que contrasten amb els elements originals. El temple de Sant Miquel fou construït dins el segle XII, però seguint la tradició de les fórmules arquitectòniques del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, foli 296r-298v
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàgs. 266-267
- ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41. vol. V (1314-1315)
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 305
- Baraut, 1986-87, vol. VIII, doc. 57, pàg. 142
- Baraut 1988-89, vol. IX, doc. 1252, pàgs. 82-84.