Situació
Antiga església parroquial, amb la capçalera totalment renovada.
ECSA - J.A. Adell
L’antiga església parroquial de Santa Maria és al costat del poble abandonat de Montsor, al sud del perímetre urbà, que forma com una vila closa llevat del costat sud.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG336841.
Per a anar-hi amb vehicle cal agafar una pista que surt de la carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí, just al costat de l’estany de Montcortès. Després de 4 km s’arriba a una cruïlla, que a l’esquerra porta cap a Peracalç, i a la dreta, en 7 km més de recorregut, arriba a Montsor. (JAA)
Història
Hom no disposa, ara per ara, de notícies històriques documentals sobre aquesta església, tot i que el veí castell de Montsor sí que figura consignat en una escriptura de donació l’any 1309. Tanmateix, per les seves característiques arquitectòniques, caldria situar l’origen de l’església dins el segle XII, o fins i tot en un moment anterior. (MLIR)
Església
Planta de l’església, coberta amb la volta original i en la qual s’indica el desenvolupament que tenia el desaparegut absis.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, lleugerament ultrapassat, reforçada per un arc toral, també semicircular, que arrenca de sengles pilastres, ornades amb impostes bisellades en el punt d’arrencada de l’arc. La nau és capçada a llevant per un mur cec que separa la nau d’una sagristia ruïnosa, la qual substitueix l’absis original de planta semicircular; d’aquest absis romanen nombroses traces, i s’obria a la nau mitjançant un estret arc presbiteral, que es conserva perfectament.
La porta, resolta en arc de mig punt, i emfatitzada exteriorment per una arquivolta llisa, s’obre a la façana nord, de cara al poble. No es conserva cap finestra del sector absidal, i a la façana sud se n’obre una, que respon a una remodelació. Al seu costat, només visible exteriorment, hi ha una finestra original de doble esqueixada, paredada, que presenta una curiosa i interessant ornamentació en l’esqueixada interior, on es forma una mena d’arquivolta. Probablement en el mateix procés de reforma en què se substituí l’absis, es va construir un petit campanar de torre, molt malmès, adossat a l’angle nord-oest, i s’obrí un ull de bou circular a la façana de ponent.
L’aparell és de carreu, de proporcions quadrades, molt ben tallat i disposat, amb una filada de peces estretes, col·locades verticalment a la part baixa del mur sud, i amb peces de pedra tosca en la formació dels elements singulars, porta i finestra, que posen en evidència les formes pròpies de l’arquitectura rural del segle XII. (JAA)