Situació
Gran arc que clou el recinte de les ruïnes conservades d’aquesta església, que possiblement comunicava el seu absis amb una hipotètica o desapareguda nau.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de la capella de Sant Roc es troben al cim d’un serrat a llevant de Salàs de Pallars.
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG305758.
Per a anar-hi cal prendre el primer desviament que hi ha a la pista de Salàs a Rivert, tot just començar, i seguir-la, en direcció est uns 2 km fins al cim del serrat, des d’on cal anar en direcció oest uns 200 m, per entre el bosc d’alzines fins a trobar les restes de la capella. (JAA)
Història
No s’han localitzat fins ara notícies documentals d’aquesta capella, el titular primitiu de la qual no degué ésser sant Roc. L’any 1758 estava “indecente” per a la celebració del culte, segons que indicà el delegat del bisbe en la seva visita a la parròquia de Salàs. (MLIC)
Església
Planta del que resta d’aquesta capella de difícil interpretació dins els cànons tradicionals de l’art romànic.
J.A. Adell
Les restes que es conserven sembla que corresponen a un absis de planta semicircular molt allargada, que ha perdut totalment la seva nau, i del qual s’ha paredat la part semicircular de l’extrem de llevant per donar-li l’aspecte d’una sala rectangular, mentre que per l’exterior conserva la forma semicircular. La façana de ponent és formada per una gran arcada que, com un arc triomfal, devia comunicar amb la hipotètica nau, però que no correspon a l’obra original, car està feta de dovelles de pedra tosca reaprofitades, i en la seva base s’endevinen els basaments de dos muntants que estrenyien encara més el pas, i que, amb tota probabilitat, corresponen a un arc triomfal original, que devia haver estat substituït per l’actual, possiblement en el mateix procés constructiu en què es va refer la volta de canó.
L’aparell és de reble irregular, amb carreus de pedra tosca al terç central de la volta i en l’arc, i no es conserva cap finestra.
En la hipòtesi plantejada, si es tracta de l’absis d’una església de la qual ha desaparegut la nau, ens trobaríem davant d’un edifici molt interessant en el qual reapareixen les tipologies absidals que caracteritzen l’arquitectura de la segona meitat del segle X al nord-est de Catalunya, de Sant Miquel de Cuixà, Sant Genís de Fontanes o Sant Pere de Rodes. Tot i l’interès evident que presenta aquesta possible hipòtesi, per la difusió d’un tipus absidal tan característic, hom no pot descartar altres hipòtesis, menys suggerents, en les quals l’església de Sant Roc seria només un senzill edifici, amb el mur de llevant semicircular, sense nau diferenciada del santuari, i de datació molt imprecisa. (JAA)