Situació
Restes de la capçalera de la primitiva església romànica, englobades dins ampliacions posteriors, ara totalment en ruïnes.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de l’església de Sant Cebrià es troben al sud-oest del poble de Salàs, al caire d’un serrat.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG289753.
Per anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera de Tremp a la Pobla de Segur, 1 km abans de Salàs, que cal seguir fins al cim del serrat, on hi ha unes torres d’alta tensió, i des d’allí, a peu, per dins el bosc sense camí, cal seguir la carena uns 500 m fins a trobar les ruïnes totalment embardissades. (JAA)
Història
La capella de Sant Cebrià és esmentada en un document datat vers l’any 1112, el testament de la comtessa Eslonça, que deixà al monestir de Gerri un home a Sant Cebrià de Salàs i un home a la sagristia d’aquest lloc.
En la visita pastoral del 1758 la capella de Sant Cebrià estava en bon estat i en culte, a l’igual que el 1904, de la qual cosa es desprèn que la seva ruïna s’ha produït en el curs del nostre segle. (MLIC)
Església
Entre les ruïnes del conjunt del santuari de Sant Cebrià es poden entreveure les estructures de l’església, que foren molt alterades per l’ampliació de la nau cap a ponent, i la construcció d’un pis superior sobre la coberta de l’església, tot en estat totalment ruïnós i embardissat.
L’església és un edifici d’una nau coberta amb una volta de canó, ensulsiada, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau a través d’un arc presbiteral de perfil apuntat. La porta s’obria a la façana sud, on es conserven parts dels brancals, i només es manté una finestra de doble esqueixada al fons de l’absis, de tipologia peculiar, car presenta la llinda recta, i el seu ampit se situa per sobre de la imposta bisellada, que assenyala l’arrencada de la volta, i que seguia pels murs de la nau.
Sobre el mur que indica la façana de ponent del temple original es veuen vestigis d’un possible campanar d’espadanya, totalment alterat i ruïnós, i no es conserven elements que permetin esbrinar si les façanes disposaven d’algun tipus d’ornamentació.
L’aparell és de carreu allargassat als murs, mentre que els arcs, les voltes i els brancals de la porta són realitzats amb carreus de pedra tosca, la qual cosa posa en evidència les formes característiques de l’arquitectura del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites. 1758, núm. 112, folis 303r-306r
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàgs. 272-273
- Puig, 1991, vol. II, doc. 106, pàg. 74.