Situació
Zona industrial del jaciment on s’aprecien dos estrats ben diferenciats. El primer correspon a la disgregació dels òxids de ferro, de color vermellós, i el segon, més negre i en primer pla, conté fragments de carbons.
M. Sancho
El jaciment es troba situat en el coll de Fabregada, punt de divisió d’aigües entre les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana, en la vall i el municipi de Sant Esteve de la Sarga. Al sud limita amb la serra del Montsec d’Ares, amb una alçada màxima en el cim del Santalís de 1 678 m, la qual representa una veritable muralla natural que separa aquesta vall de la Vall d’Àger, a la comarca de la Noguera. (MSP)
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG138611.
Història
El jaciment de La Fabregada, que constituïa un antic poblat, forma part de la línia defensiva que es bastí al principi del segle XI a redós del Montsec, i que des de Tolva, a l’Aragó, enllaça visualment un seguit de castells i torres com els d’Alsamora, l’Alzina, Moror, Estorm, Mur, la Guàrdia i Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall entre altres. Aquest poblat havia estat la vila més important de la vall abans que la preponderància passés a la població de Sant Esteve de la Sarga, capital del municipi.
Actualment, en aquest indret, tan sols queda dreta l’ermita de la Mare de Déu de la Fabregada, que s’estudia en la monografia següent. En el turó que queda a l’oest de l’ermita, enmig d’una vegetació de roures i alzines, encara es poden veure les restes de l’antic poblat. (MSP)
Intervencions arqueològiques
Aspecte de les restes dels murs d’una de les dependències del complex industrial, en curs d’excavació.
M. Sancho
La intervenció arqueològica es va fer dins el programa d’excavacions planificades del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, dins la investigació sobre la producció de ferro a l’edat mitjana a Catalunya. La campanya del 1992 es va realitzar amb el permís del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i amb un finançament múltiple en el qual van intervenir la Diputació de Lleida, la CIRIT i l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga, amb la col·laboració i el suport del Consell Comarcal del Pallars Jussà. La direcció de l’excavació va estar en mans de Marta Sancho i Planas, i l’equip era format per estudiants i llicenciats en Història Medieval i Arqueologia, formant l’Equip de Recerca Arqueològica de Fabregada.
La intervenció en aquesta primera campanya es va centrar principalment en dos aspectes:
Localització de la zona industrial
Després d’observar el terreny, es va considerar que el lloc adequat per a trobar-hi la zona de producció de ferro se situava fora el poblat, sobre el torrent de Sant Esteve, a una vintena de metres a l’oest del poblat.
La intervenció arqueològica va permetre localitzar un conjunt de minerals que indiquen una possible zona d’emmagatzematge del mineral destinat a la reducció. El mineral localitzat es presenta en dues formes diferents, una més disgregada i l’altra més compacta. Les anàlisis realitzades per un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya, dirigit per Júlia Simon, han confirmat que es tracta de mineral de ferro o òxids de ferro, concretament goethita.
La presència de mineral fa pensar que en el mateix edifici podem localitzar, en futures intervencions, el forn de reducció i les infraestructures necessàries per a la producció de ferro que són l’objecte de la nostra recerca.
Localització del sistema defensiu
Els treballs es van encaminar a definir els elements que formaven aquest sistema de defensa, començant per una neteja de la vegetació i traient part de l’enderroc de l’interior del fossat per tal de visualitzar-lo millor.
Aquesta zona del poblat ha estat utilitzada com a pedrera per a fer cases, la qual cosa ha representat una espoliació continuada. Per aquesta raó el mur de tancament exterior es troba pràcticament arrasat i tan sols en resta una filada de pedres molt grans, sense treballar i sense argamassa, que correspondrien a la fonamentació. La seva continuïtat cap al sud és inexistent, i ni tan sols es conserva aquesta primera filada, però sembla que se’n pot seguir millor el traçat en el costat nord del poblat.
En aquest sector és on es va localitzar més material ceràmic d’època medieval, algunes vores i fragments de ceràmica grisa, principalment en la part interior d’aquest mur, en el qual hi hauria el fossat.
Prospecció de l’entorn
Paral·lelament als treballs pròpiament arqueològics, es va realitzar una prospecció visual de l’entorn per tal d’estudiar el radi d’acció que podia estar afectat per l’activitat metal·lúrgica. L’estudi dels efectes que podia produir en el seu entorn se centren principalment en tres aspectes diferents:
— Zona d’extracció de mineral.
— Zona de producció de carbó de llenya.
— Zona d’abocador d’escòries.
El nostre interès es va centrar aquest any en l’últim d’aquests aspectes, ja que és el que podia afectar una zona més propera al poblat. Aquesta prospecció va permetre delimitar, a uns 200 m en direcció nord, la zona emprada com a abocador d’escòries. En aquesta zona i a nivell superficial, es van localitzar escòries d’una grandària considerable, algunes d’elles de 7 kg de pes.
De cara a properes intervencions, es preveu l’excavació completa de la zona industrial, la recollida a nivell superficial de les escòries i la progressiva excavació del sistema defensiu i la zona d’hàbitat. (MSP)
Campanya del 1992
S’ha excavat aquest jaciment des del 1992, dins els programes de recerca arqueològica del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica i del Grup de Recerca d’Arqueologia Medieval i Postmedieval de la Universitat de Barcelona. Durant aquests anys s’ha comptat amb el suport financer de la CIRIT, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i el suport en la gestió de la Universitat de Barcelona, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga. Els tres primers anys de recerca arqueològica (1992-94) se centraren en l’estudi de les infraestructures destinades a la producció de ferro, que van culminar amb la localització d’un forn de reducció i de nombroses mostres de mineral, escòries i peces de ferro, que foren analitzades degudament. Els darrers tres anys (1995-97) la intervenció s’ha centrat en el sector del poblat, on s’han localitzat estructures defensives i d’hàbitat senyorial i nombrós material ceràmic i metàl·lic. Es preveu continuar la intervenció a l’interior del poblat amb la finalitat de definir les seves característiques urbanístiques i d’hàbitat i altres restes relacionades amb l’activitat productiva del vilatge. (MSP)