Situació
Notable edifici, avui dia totalment abandonat i envaït per vegetació, que conserva la disposició romànica i una bona part dels seus murs amb una acurada decoració de tipus llombard.
Arxiu Gavín
L’antiga església parroquial de Santa Maria de la Clua és situada en el nucli d’edificis del poble de la Clua. S’arriba al poble per una pista que surt de Castellnou de Montsec i passa per la Torre d’Amargós. (JAA)
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG122633.
Història
Malauradament hi ha poques notícies d’aquesta església, sufragània d’Alsamora, que almenys des del segle XIV fins al XIX depengué del monestir de Santa Maria de Lavaix. (MLIC)
Església
Planta de l’església, escurçada i molt modificada, però que en les parts que s’han conservat originals demostra una acurada tècnica d’arquitectura llombarda.
J.A. Corbella
És un edifici en molt mal estat de conservació ja que es troba abandonat. Es tracta d’una església formada per una única nau que ha estat escurçada pel costat de ponent, coberta amb una volta de canó de mig punt de rajol, amb llunetes, reforçada per dos arcs torals, també de perfil semicircular. La nau és capçada a llevant amb un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral en degradació. Al costat sud-est de la nau hi ha adossat el cos de la sagristia que respon al mateix procés de reformes en què es construí l’actual volta, se sobrealçà l’església i s’escurçà la seva nau amb la construcció d’una nova façana a ponent, coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. En aquesta façana es desclou la porta actual, que s’obre a una mena d’atri format pels murs originals de la nau, on s’observen unes pilastres que poden correspondre als angles del mur de ponent original.
En la reforma de l’interior de la nau es van regruixar els murs perimetrals amagant les pilastres que suportaven dos arcs torals que reforçaven la volta de canó original, probablement de perfil semicircular i substituïda per la volta actual.
La porta original, paredada, s’obre a la façana sud, on també hi ha dues finestres de doble esqueixada, i una curiosa fornícula situada sobre la porta. A l’absis hi ha tres finestres de doble esqueixada.
La façana nord és oculta, i a les façanes sud i est es conserva l’ornamentació formada per un ràfec bisellat, per sota del qual hi ha un fris d’arcuacions, obrades en pedra tosca, amb mènsules senzillament treballades distribuïdes en sèries de 3 i 4 arcuacions entre lesenes.
Aquesta decoració, juntament amb l’aparell format per carreu molt irregular, a penes treballat i disposat en filades irregulars, però que tendeixen a l’horitzontalitat, permet de contextualitzar aquesta església com una obra adscrita plenament a les formes de l’arquitectura llombarda, realitzada, però, amb una gran descurança constructiva, i palesant fórmules ja avançades en la decoració datables cap a la fi del segle XI. (JAA)