Situació
Únic fragment visible d’aquesta torre, que emergeix entre cases i corts, la qual va donar el nom a l’actual poblet abandonat.
ECSA - J. Bolòs
Actualment, només és visible un fragment de mur d’una torre situada al cim d’un petit turó, entre les cases i les corts abandonades del poblet de la Torre d’Amargós. Devia construir-se com a enllaç entre els diversos castells d’aquest sector meridional del Pallars i també, possiblement, d’acord amb un senyor i un lloc de poblament.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG138637.
Cal agafar la pista que des de Guàrdia de Tremp es dirigeix vers Alsamora; però hem de deixar a l’esquerra la pista d’Alsamora i a la dreta el camí de Castellnou. Seguint el mateix camí, després de la Torre de l’Amargós, s’arriba a la Clua i al Pont de Montanyana. De l’interior del poble estant, es veu la paret des de baix; cal passar per darrere del vilatge i grimpar per uns marges, per a arribar, amb dificultat, al cim. (JBM)
Història
No es tenen dades documentals referents a la torre, però cal pensar que formava part del sistema defensiu del veí Castellnou, que fou donat l’any 1099 pel comte Pere Ramon I de Pallars Jussà a la canònica de Santa Maria de Mur. (PBM)
Torre
És una torre de planta circular. Es conserva en uns 4 m d’alçada, sobretot a la banda meridional; la part nord resta més ensorrada i coberta d’herbes. Es fonamenta en la roca, tal com és usual en aquest tipus de construccions. El diàmetre exterior és de 5,3 m. Tot i que ara és difícil d’assegurar res, és possible que l’esplanada que hi ha a la banda nord-oest correspongui a un antic recinte i, per tant, en lloc d’ésser sols una torre, fos una casa forta o un petit castell.
El parament és fet de carreus allargats (per exemple, 13 cm d’alçada × 30 cm de llarg), escairats, tot i no ser gaire treballats i arrenglerats en filades horitzontals.
Es pot datar aquesta fortificació cap al segle XI. Devia ser part de la línia de torres de frontera en aquesta zona de pas entre el Pallars i la Ribagorça quan es va reestructurar. Però cal relacionar-la també amb un possible senyor i, sobretot, amb els pobladors del lloc que s’establiren al seu entorn. (JBM)
Bibliografia
- Fité, 1986a, vol. III, 3, pàg. 848
- Buron, 1989, pàg. 207.