Situació
Ermita situada enmig d’uns prats, que ha sofert algunes modificacions, però que conserva l’absis genuïnament romànic.
Arxiu Gavín
L’ermita de Santa Llúcia és situada enmig d’uns prats als quals s’arriba per un corriol que surt 400 m abans d’arribar al poble de Paüls. El recorregut per accedir-hi a través del corriol es fa en uns 10 minuts. (ARD)
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG337963.
Història
No es coneixen referències documentals sobre aquesta ermita, malgrat que els seus vestigis arquitectònics evidencien el seu origen alt-medieval. (MLIC)
Església
Aquesta esglesiola, que avui ja es troba en plena degradació i abandonament, havia estat un edifici molt ben conservat i amb obres d’ampliació constants.
A grans trets es pot identificar una ampliació de la nau pel sector de ponent de més de 4 m de llargada i l’emplaçament d’una nova porta al sector ampliat del mur de migdia. També en aquest mur de migdia i al costat mateix de l’arc del presbiteri es va obrir una estança rectangular, per a l’ús com a sagristia. Possiblement durant aquestes ampliacions es va fer el sobrealçat de la coberta de la nau.
A l’interior les parets són totes enguixades, però es pot identificar, per una ensorrada de la coberta, l’ampliació de la nau. La conca absidal va quedar cegada per l’aixecament d’un retaule d’obra de guixeria.
L’exterior de la capçalera és l’indret on es pot identificar amb més claredat el caràcter original de l’obra romànica, formada per un edifici d’una nau acabada a llevant amb un absis semicircular.
L’absis té una finestra centrada d’un sol biaix, capçada amb un arc de mig punt del qual ja s’han desprès unes quantes dovelles. A la façana absidal, per sota de la cornisa, hi ha tot un fris d’arcuacions cegues sostingudes per petites mènsules llises.
La coberta de l’absis és de volta de quart d’esfera i per fora té teulada cònica de lloses de pedra.
En el parament romànic sorprèn la rusticitat de l’aparell, de carreus poc treballats, tot i que s’intenta regularitzar-ne la disposició en filades horitzontals. Creiem que aquest parament, precisament el de l’absis, devia ser arrebossat, llevat de les arcuacions que, com a motiu ornamental, en quedarien exemptes, com un fris en relleu.
És només per la tipologia de la capçalera i per les formes ornamentals de l’absis que cal situar el marc cronològic de la seva construcció entre el segle XI i el principi del XII, dins de les formes arquitectòniques del moment. (ARD)
Bibliografia
- Buron, 1980, pàg. 250
- Gavín, 1981a, vol. 8, pàg. 85.