Situació
La torre de base quadrada i les restes de murs que constituïen la defensa del primitiu poble, ara abandonat, d’Antist.
ECSA - A. Rotg
El poble d’Antist és emplaçat al vessant solell de la Vall Fosca, a 1 231 m d’altitud, en una petita collada dels vessants de llevant del turó de Santa Bàrbara. El poble actual, que reutilitzà i modificà en part les primitives estructures d’un poblat fortificat o castre medieval, s’alça en un penyal rocallós; al costat de llevant del conjunt es troben les ruïnes de la torre del Carlà.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG311932.
Per tal d’accedir a Antist cal prendre un trencall que surt a mà esquerra de la carretera de Senterada a Cabdella, just després del petit pontet que travessa el Flamicell a la sortida del poble de la Plana de Mont-ros, i que passa pel mig del mas conegut com la Mola i després d’uns 6 km de pista de terra porta al poble d’Antist. (ARD)
Història
Hi ha poques notícies històriques sobre aquest castell, que és documentat per primera vegada al segle XIII. A conseqüència de la desfeta de Balaguer, l’any 1280, Guillem de Bellera hagué de posar en mans de Pere II tots els seus castells, entre ells el d’Antist, pels quals prometé valença el 28 de maig de 1281. Al segle XVII Antist encara era un domini dels Bellera, però l’any 1831 figura com a senyoria del bisbe de Lleida. (PBM)
Recinte emmurallat
Com a aspectes estructurals del conjunt es poden diferenciar quatre zones concretes, en primer lloc, una torre de base quadrangular, la torre del Carlà. Aquesta torre va ser escapçada pràcticament fins a la meitat, i actualment fa uns 8 metres d’alçada. És present, però, en el record dels habitants la seva fisonomia i majestuositat. Té una planta quadrada que fa 4,5 m de costat a l’exterior, amb unes parets d’uns 150 cm de gruix. En l’actualitat té adossades al costat de migdia les parets d’una casa, però originalment devia ser una torre exempta, ja que no presenta cap mostra d’arrencada de cap tipus de mur. Segurament, l’accés primitiu a l’interior del poble fortificat o castre era per aquest punt on s’alça la torre i per on puja també el camí actual. Per la seva monumentalitat podria tractar-se de la torre forta del recinte del castell, dotada d’una excepcional visió de tot el conjunt de la vall.
El tipus d’aparell és força homogeni, amb grans carreus allargassats (90 cm de llarg × 40 cm d’alt) lleugerament retocats i disposats en filades horitzontals irregulars, travats amb un morter de calç, sorra i petites pedres.
Al costat de ponent té, a la part baixa, una petita porta d’accés a l’interior, i s’hi accedia des de dins del recinte tancat del poble o castre.
Cal considerar aquesta torre un element més de les construccions defensives que devien formar part de tot el conjunt d’Antist. Per les característiques constructives i l’aparell es pot datar al final del segle X.
Al voltant d’aquesta torre hi ha totes les cases habitades del poble. Formen un conjunt tancat i homogeni, amb una distribució constructiva dels habitatges força peculiar. És un recinte tancat en el qual els darreres de les cases fan de paret de muralla exterior totes les obertures d’accés són a l’interior del poble.
A migdia d’aquest nucli d’habitatges i separades pel camí del Mig, del final del segle XVIII, es troben les eres de cadascuna de les cases del poble, i a continuació, ja a l’extrem del poble i separades precisament per aquest conjunt d’eres i corrals, hi ha les restes de l’església parroquial, avui dia en un estat d’enrunament progressiu.
Aquest edifici té una estructura exterior del segle XVII, però encara s’hi poden veure restes arquitectòniques de l’església romànica, de la qual es conserva l’absis, tot el sector del presbiteri i la porta primitiva d’accés, avui tapiada, situada al mur de migdia.
Fent una valoració breu i concreta dels trets característics d’aquest conjunt d’Antist, cal fer esment, en primer lloc, del camí d’accés al poble, que de manera graonada porta per l’únic pas d’entrada al carreró principal. Aquest camí s’enfila per la cara de tramuntana i conserva, en els trams que avui dia encara es poden identificar, carreus del sistema constructiu d’època romànica. En segon lloc, i seguint aquest recorregut, es troba la torre, que és escapçada per la meitat i presideix tot el conjunt del castell i l’entrada principal.
Seguint l’itinerari, hom entra per l’estret carreró, l’anomenat carrer del Portal, que fa possible l’accés a cadascuna de les cases del poble i travessa tot el recinte d’est a oest per l’interior. En principi cal pensar que la situació i la distribució dels habitatges devia ésser semblant a les de les cases dels segles XI-XII, època en què es devia originar el poble amb una evident funció defensiva i militar.
Aquest conjunt forma part d’un tipus d’assentaments que van tenir l’origen en un establiment defensiu, però amb unes característiques especials que defugen els models típics dels coneguts castells romànics de la zona, com poden ésser el castell de Mur o el castell de Llordà.
Fins i tot, hom pot suposar que aquest model d’establiment fortificat és anterior al castell senyorial del segle XI. (ARD)
Bibliografia
- Rocafort, s. d., pàg. 854
- Coy, 1906, pàg. 97
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 97.