Situació
Antiga església parroquial, que conserva una bona part de l’obra romànica gairebé invisible per les modificacions posteriors.
ECSA - A. Roig
L’església parroquial de Sant Esteve és situada vers el costat de migdia del poble d’Antist, gairebé als afores de la població.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG312932.
L’itinerari per a arribar a Antist és el mateix que el descrit en la monografia precedent. (ARD)
Història
Les notícies del lloc d’Antist són tardanes. Així, el castell d’Antist no és documentat fins el 1281 i l’església del lloc no és esmentada fins al principi del segle XIV.
Aquesta església és inclosa en la relació de parròquies de l’ardiaconat de Tremp visitades l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. El 1904 l’església tenia com a titular Nostra Senyora del Roser i era annexa de l’església d’Estavill. Avui depèn de la parròquia de la Pobleta de Bellvei. (MLIC)
Església
Aquesta església ja fa uns anys que va ser desafectada, i avui la seva destrucció és cada vegada més accelerada. L’arquitectura de l’edifici havia tingut una certa excel·lència a partir del primer quart del segle XVII en què s’hi van fer unes importants obres de remodelació. D’aquest moment creiem que és la construcció del campanar, el cor i l’obertura de les capelles laterals, dues a cada costat.
Ja en un temps anterior s’havia engruixit el mur de migdia, com també tot l’absis; posteriorment es van sobrealçar els murs perimetrals i tot l’edifici es va cobrir amb una teulada d’un sol pendent.
De l’obra romànica, creiem que es conserven tot l’absis i els murs de la nau, però afectats per les obres de remodelació. Tot i així, a l’extrem de ponent del mur de migdia, s’identifica encara, al parament exterior, una part del nivell de la cornisa, amb les restes de les bigues del teulat d’una porxada. El parament és d’un aparell irregular, amb pedra petita poc treballada al mig del mur i amb carreus molt més grans a les cantoneres. La disposició de la pedra és molt irregular. L’obra era unida amb morter de calç i pedra trencada petita i els paraments eren arrebossats.
La porta tapiada és d’arc de mig punt, fet amb dovelles de tosca ben treballades. Els carreus dels muntants també són del mateix material.
Queda encara definida amb l’estructura actual la planta de l’església romànica, que era d’una sola nau rectangular, amb un absis semicircular obert a llevant amb un sol arc presbiteral; la coberta de l’absis és de quart d’esfera.
Per les solucions constructives d’aquest parament de migdia l’obra romànica es pot datar al començament del segle XI.
El paviment interior de l’església és un empostissat, ja molt malmès, que segurament cobreix altres paviments anteriors, que si es poguessin estudiar aportarien nous elements per al coneixement de l’obra romànica. (ARD)
Bibliografia
- ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, Calaix 31/41, vol. V (1314-1315)
- Rocafort, s. d., pàg. 854
- Gavín, 1981a, vol. 8, pàg. 110.