Situació
Sector sud-est d’aquest edifici, ara molt malmès, emparentat amb la tradició llombarda, bé que amb solucions arquitectòniques de tradició local.
ECSA - J. A. Adell
L’abandonada església de Sant Salvador és al costat del conjunt, també abandonat, del mas de Fumàs, situat al caire d’un serrat, sense accés rodat, que domina la vall del barranc de Pont de Montanyana.
Mapa: 32-11(251). Situació: 31TCG143719.
Per a anar-hi cal agafar una pista de 7 km només apta per a vehicles tot terreny, que surt prop del km 3 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp, en direcció nord, i que arriba fins al mas de Toribio. Des d’aquí, a peu, en direcció est, cal seguir un vell camí, definit pels murs que tanquen els camps, que porta fins al mas Fumàs, a uns 500 m del mas de Toribio. També s’hi pot anar des de Claramunt, per una pista totalment abandonada, en mal estat i en part perduda, que surt uns 2 km abans d’arribar a Claramunt i porta fins a la pista anteriorment descrita. (JAA)
Història
Fins a l’actualitat, de la capella de Sant Salvador no es coneixen referències històriques documentals que il·lustrin el seu passat medieval. (MLIR)
Església
Planta d’aquesta església, d’estructura molt clàssica, ampliada al segle XIV amb una capella lateral.
J. A. Adell
És un edifici actualment abandonat i amb el sostre parcialment ensorrat, d’una sola nau, coberta amb voltes per aresta de factura tardana, amb un arc toral de mig punt que arrenca de sengles pilastres més estretes que l’arc, que són coronades per uns matussers capitells trapezoidals bisellats, dels quals el corresponent al costat sud ha estat arrencat i és al terra. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert a través d’un arc presbiteral en degradació. Al costat nord de la nau s’obrí un arcosoli, i en el costat sud es bastí una capella de planta quasi quadrada, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, construïda amb carreus ben tallats i aparellats.
La porta s’obre a la façana nord, on hi ha un petit clos que correspon al cementiri. És resolta en arc de mig punt, emfatitzat exteriorment per una arquivolta en degradació que, com l’arc de la porta, arrenca d’una imposta bisellada. Tot el sector del mur sud on hi ha la porta palesa haver estat objecte de diferents refaccions entre les quals destaca la construcció de contraforts corresponents a l’arc toral i a l’arc presbiteral.
Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, amb les esqueixades graonades, amb dues arquivoltes a l’exterior i una a l’interior, i en la façana de ponent es desclou una finestra en creu. Aquesta façana de ponent és capçada per un massís d’obra que correspon a la base d’un campanar d’espadanya, avui desaparegut.
Les façanes són mancades d’ornamentació, llevat de la façana absidal, on es desenvolupa un fris d’arcuacions llombardes, resoltes de manera molt irregular i matussera, amb els timpans formats per un únic bloc de pedra.
L’aparell és de carreu allargat, ben tallat i escairat, ordenat en filades uniformes i regulars, amb les peces molt més polides en el sector de mur on hi ha la porta, que és feta amb carreus ben tallats, i en el sector de la capella afegida al nord, d’execució més acurada que els paraments originals.
L’interior és totalment enguixat i pintat, amb una decoració corresponent al procés de reforma, en el transcurs del qual també es construí el cor, adossat al mur de ponent. En els sectors dels paraments interiors on ha caigut l’arrebossat, és visible l’acabat original dels paraments, amb juntes molt grasses de morter de calç i pintades amb pintura a la calç blanca, amb ratlles fines que dibuixen un carreuat fictici.
L’execució de la decoració absidal i l’estructura dels paraments posen en evidència la relació d’aquest edifici amb les formes de l’arquitectura llombarda característica del segle XI català. Tanmateix, la matussera execució de les arcuacions, evidents còpies d’un model mal après o ja en desús, i el cert refinament tecnològic dels seus paraments, clarament relacionables amb les properes esglésies de Santa Llúcia de la Vileta i Sant Pere de Claramunt, assenyalen una datació ja avançada de la seva arquitectura, de molt a la fi del segle XI o més probablement del principi del segle XII, fortament ancorada en la tradició arquitectònica i molt allunyada de les noves tendències constructives.
D’altra banda, resulta molt interessant la data relativament avançada de la seva ampliació. La capella sud, per la seva factura, s’ha de considerar construïda entre els segles XIII i XIV, possiblement en el mateix moment en què s’executà la pica baptismal de pedra que encara es conserva. (JAA)