Situació
Edifici romànic del segle XII que conserva l’estructura original, a desgrat de l’obertura de la porta d’accés en l’absis i altres modificacions.
ECSA - J. A. Adell
L’església parroquial de Sant Serni és al centre del petit nucli urbà de Gurp, situat a uns 9 km de Talarn per una carretera que travessa l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de l’Exèrcit Espanyol. (JAA)
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG225770.
Història
Entre els anys 969 i 974 es documenten donacions de terres situades al terme del castell de Gurp al monestir d’Alaó. El 1070 el comte Artau I de Pallars Sobirà donava un capmàs situat al terme de Gurp al monestir de Santa Maria de Gerri, donació ratificada l’any 1082; mentre que l’any 1079, el mateix comte cedia al monestir de Sant Pere de Rodes l’església de Sant Miquel, situada dins del terme de Gurp. També el monestir de Sant Pere del Burgal sembla que tingué propietats en aquest territori, ja que l’any 1337, entre els béns rebuts pel monestir de Gerri, i que anteriorment havien pertangut al Burgal, consten terres situades a la vila de Gurp. En el llibre de comptes del capbreu de la cambreria de Gerri, datat vers el 1338, consta com a propietat d’aquesta el mas Llenes del terme de Gurp.
Al principi del segle XVIII la jurisdicció del lloc era del baró de Claret i Maria Barutell. El 1831, a la fi de les senyories, encara era jurisdicció de la baronia de Claret. Possiblement amb anterioritat havia estat de la baronia d’Eroles, encara que manquen dades suficients que corroborin aquesta suposició.
L’església parroquial de Sant Sadurní de Gurp, de l’ardiaconat de Tremp, fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314. En el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, el capellà de Gurp, del deganat de Tremp, hi consta amb la quantitat de 16 sous. Vers l’any 1526 la rectoria de Gurp era annexa de la parròquia de Santa Engràcia, situació que es repeteix en les visites pastorals del segle XVIII i en les relacions dels segles XIX i XX. Actualment, pertany a l’arxiprestat de la Conca Alta i Flamicell, com a annexa de Santa Engràcia. (MLIC)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular. Ha estat profundament alterat per la construcció de capelles afegides als costats nord i sud, el sobrealçament de la coberta i l’anul·lació de l’absis. La porta, ornamentada amb una arquivolta en degradació, s’obre en la façana sud, i en la façana oest hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls. El campanar, com l’absis, és construït amb un aparell de carreus ben tallats i polits que contrasten amb l’aparell de carreu, molt ordenat, que forma els murs de la nau, on destaca la porta, totalment realitzada amb pedra sorrenca.
Tot i la diversitat de tipus constructius, sembla clar que l’església de Sant Serni és una obra unitària, construïda dins el segle XII, amb un fort pes de la tradició constructiva. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 321r-322v
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 307
- ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. V (1314-1315)
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 306
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 934, pàgs. 66-67
- Puig, 1991, vol. II, doc. 13, pàgs. 9-10; doc. 25, pàgs. 16-17; doc. 335, pàgs. 225-227 i doc. 338, pàgs. 229-232.