Situació
Fortificació que corona el turó on s’assenta, als seus peus, el poble homònim.
ECSA - J. Bolòs
Les restes del castell són situades al cim d’una muntanya, damunt del poble de Santa Engràcia, que s’estén al vessant meridional, sota la fortificació. Des del cim hi ha una molt bona panoràmica sobre tota la plana de Tremp.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG244777.
Poc després de Talarn, anant cap a la Pobla de Segur, surt a mà esquerra una pista que porta a “Silex de Catalunya” i, després de fer uns 10 km per una pista de terra, al poble de Santa Engràcia. També s’hi pot anar des de Salàs, per un camí, però, molt més dolent. Des del poble hem d’enfilar-nos per unes codines, fins al cim del turó, on hi ha la torre. (JBM-JJBR)
Història
Santa Engràcia figura entre els sis castells amb els quals el comte Artau I de Pallars Sobirà dotà la seva muller Llúcia, germana de la comtessa barcelonina Almodis. En la seva carta d’esposalles, datable del 1057, Artau I convingué lliurar els castells de Santa Engràcia i de Toralla als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer i Almodis.
L’any 1167 el comte Artau III atorgà a la comanda hospitalera de Susterris el dret de llenyar al terme de Santa Engràcia.
La fortalesa de Santa Engràcia fou conquerida l’any 1484 a Hug Roger III i integrada dins del marquesat de Pallars. Va romandre en mans del duc de Cardona fins a l’extinció de les senyories. (PBM)
Església
Planta de la torre de l’antic castell, en una bona part malmesa.
J. Bolòs
Del castell de Santa Engràcia, actualment es conserva la part inferior d’una torre de planta circular. El diàmetre interior oscil·la entre 480 i 500 cm. El gruix de la paret és de 180 cm. La part més ben conservada té una alçada de 3,7 m. Els murs són fets amb pedres petites (15 cm d’alt × 20 cm de llarg, per exemple), col·locades en filades ben arrenglerades i unides amb morter de calç.
D’acord amb les seves característiques, hem de datar aquesta torre cap al segle XI. Segurament, al seu costat hi havia un recinte més o menys ampli. Així mateix, cal suposar que la torre devia tenir una alçada de més de 10 m, amb una porta alta, a més de 5 m. Podem relacionar aquesta torre amb altres nombroses torres circulars que trobem en aquesta comarca o a la resta de la “marca” de la Catalunya de després de l’any 1000. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàg. 800
- Miquel, 1945-47, vol. I, pàgs. 52-54
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 374 i 1 414
- Buron, 1989, pàg. 206.