Situació
Església reconstruïda en època barroca que aprofita l’absis i el sector de capçalera del període romànic.
ECSA - J. A. Adell
L’antiga església parroquial de Sant Joan és al nucli del poble abandonat d’Escarlà, al cim d’un turó que domina el curs de la Noguera Ribagorçana.
Mapa: 32-11(251). Situació: 31TCG124768.
S’arriba a Escarlà per una pista que surt del Pont d’Orrit en direcció sud, i que cal deixar uns 3 km després, just en arribar a una casa d’on surt una altra pista, abandonada i només apta per a vehicles tot terreny, que, amb un recorregut d’uns 3 km, s’enfila fins al poble d’Escarlà. (JAA)
Història
Ben poques coses segures es poden dir d’Escarlà, ja que el poble no es troba consignat en cap document anterior al 1300 malgrat tractar-se d’una zona amb una relativa densitat de notícies. A la fi de l’Antic Règim era senyoria de Torres i Santgenís, en el corregiment de Talarn; al segle XVII, “de Baró”; l’any 1553 tenia 5 focs, però el fogatjament del 1381 no en consigna cap, versemblantment perquè aquells van ser agregats a Espills, dins, per tant, de la baronia d’Erill. L’església de Sant Joan d’Escarlà depenia de Sant Pere d’Espills, la qual cosa suggereix el domini eclesiàstic de l’abadiat exempt de Lavaix, monestir que observava també l’advocació de sant Joan. Així mateix, es pot deduir, tal com indica el nom germànic, que en els seus orígens Escarlà era una castlania vinculada al feu d’Espills, en situació, doncs, de possessió immediata, i que formava part dels béns annexos al càrrec de castlà (o carlà a la Ribagorça) que tenia el govern i la jurisdicció del castell en nom d’un senyor més alt, bé que sense cap dret sobre el domini útil.
Aquesta relació d’Escarlà amb Espills explica prou bé la qualitat que denota aquesta interessant obra romànica; fins i tot a ponent de la roca on s’alça l’església apareixen vestigis d’una vella fortificació. Els senyors d’Espills foren en aquest temps un llinatge important al país. D’altra banda, cal tenir en compte també la proximitat de Lavaix. (JBP)
Església
L’església de Sant Joan és un edifici de factura barroca, construït l’any 1778, tal com consta en una inscripció a la façana, que conserva la capçalera, molt modificada, de l’anterior església alt-medieval. Aquesta capçalera és formada per un absis semicircular, molt alterat interiorment i rebaixat, que s’obre en la nau mitjançant un profund arc presbiteral, i en el qual s’observa una finestra de doble esqueixada, avui paredada.
Tot el sector nord-est de l’església és assentat sobre una peanya de roca, i en el mur nord és perfectament visible una cantonada, embeguda en el parament, que assenyala clarament les dimensions de l’edifici original, del qual només es conserva la capçalera i el mur nord. Aquestes parts originals presenten un aparell de carreu petit, ben tallat i escairat, disposat molt uniformement en filades regulars, que posa en evidència formes constructives pròpies de l’arquitectura del segle XI o possiblement ja del segle XII, però fortament ancorades en la tradició constructiva. (JAA)