Situació
Escassos vestigis d’aquest petit temple, embolcallats per una densa vegetació que els envaeix.
ECSA - J. A. Adell
Les ruïnes de l’església de Santa Maria es troben al cim d’un turó als afores del poble de Tercui, a uns 100 m en direcció a ponent del nucli urbà. (JAA)
Mapa: 32-11(251). Situació: 31TCG118723.
Història
No ens han pervingut referències documentals directes sobre aquesta església. L’any 1061 els comtes Ramon V i Valença de Pallars Jussà cediren una partida de terra erma que tenien al puig de Tercui als monjos Guillem i Ponç, amb la condició que hi edifiquessin una església. Aquesta notícia, aprofitada per Ceferí Rocafort, és insertada en un document de l’any 1241 que tracta la compra del mas de la Vileta per part del monestir de Sant Pere de Tercui. Si realment fou aquella la carta fundacional del cenobi de Tercui, i d’acord amb els vestigis actuals, hem de convenir que la primitiva cel·la de la futura pabordia de Tercui estigué emplaçada a l’església de Santa Maria. (JBP)
Església
Era un edifici d’una sola nau, de la qual es conserva només una part dels murs nord i sud, aquest darrer molt malmès. L’absis semicircular que capçava la nau, conservat només en part, s’hi obria mitjançant un arc presbiteral, del qual només romanen vestigis de les parts baixes. En l’absis es conserva una finestra d’una sola esqueixada, que és l’única obertura existent ara en els murs, malgrat que sembla endevinar-se que la porta era a la façana sud. L’aparell és de carreu de pedra sorrenca, ben tallat, i disposat en filades uniformes i regulars que posen en evidència les formes de la fi del segle XI o principi del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàgs. 851-852.