Situació
Dos aspectes de l’absis major d’aquesta església, gairebé del tot desapareguda, tal com es trobava l’any 1978.
Arxiu Gavín
Dos aspectes de l'absis major d’aquesta església, gairebé del tot desapareguda, tal com es trobava l’any 1978.
Arxiu Gavín
Les restes de l’església de Sant Martí són a la planta baixa de l’edifici de les antigues escoles de Taüll, entre el nucli urbà i el barri de Sant Climent, a la plaça de Sant Martí. (JAA)
Mapa: 33-9 (181). Situació: 31TCH234097.
Història
No es tenen referències històriques sobre aquesta església. El cartoral de Lavaix esmenta una església titulada Sant Martí de Parets Altes, però sembla molt improbable que sigui la mateixa. L’església de Sant Martí donà nom al riu i a la vall de Taüll i tal vegada això indica que fou la primitiva parròquia de Taüll. La presència d’aquesta església a Taüll, al costat de Santa Maria i Sant Climent, és una prova de la importància religiosa que a l’alta edat mitjana degué tenir aquest sector pirinenc.
Hom suposa que l’església s’esfondrà per una allau al segle XIX. Les seves restes foren descobertes l’any 1970, arran d’unes obres de rehabilitació de l’edifici de les antigues escoles. Atesa la manca de possibilitats per a la seva restauració, han estat novament colgades de terra i bardissa. (JBP)
Església
Planta de l’església aixecada el 1970 amb motiu d’unes reformes fetes a l’edifici construït sobre les seves ruïnes i que serví durant molt temps d’escola pública.
Cedida per A. Sirvent
L’estat actual dels vestigis fa impossible el dibuix de la planta, si bé disposem d’un croquis de la disposició dels elements alt-medievals que es van descobrir l’any 1970, facilitada pel Sr. A. Sirvent, propietari de l’edifici de les escoles. Farem la descripció a partir d’aquest croquis i de les fotografies que se n’han conservat.
Les restes que es van identificar als anys setanta corresponen a dos absis semicirculars, que formen part de la capçalera de llevant d’un edifici pràcticament desaparegut. L’absis situat al nord conserva tres finestres de doble esqueixada, en un desigual estat de conservació, i elements d’una decoració mural formada per lesenes i per un fris d’arcuacions sota el ràfec, distribuïdes en sèries de tres entre lesenes, que eren en bon estat a la banda nord i molt malmeses en la meitat sud de la façana absidal. L’absis sud és lleugerament més petit que el nord i no presenta cap mena d’ornamentació. Sembla que disposa d’una finestra central, d’una sola esqueixada.
No hi ha indicis clars de l’estructura de les naus que acompanyaven aquests absis, per tal com són ocupades per l’edifici de les escoles, però sembla que existeix un mur que tanca l’edifici pel costat nord, alineat amb l’absis d’aquest cantó.
Els paraments descoberts presenten un aparell molt similar a les parts més antigues de la propera església de Sant Climent, format per carreuó irregular, a penes escairat, disposat molt ordenadament en filades desiguals, amb la presència de lloses d’extradós en les estretes dovelles dels arcs de les finestres. Per això, i per la mateixa execució dels elements ornamentals, formats per petites lloses, podem considerar que les restes de Sant Martí corresponen a un edifici construït dins el segle XI, amb plena adscripció a les formes llombardes.
En una primera lectura, podia semblar que ens trobem davant les restes d’una església d’estructura basilical de tres naus, parella a les esglésies de Sant Climent i Santa Maria. Dels tres absis només el central devia disposar de decoració llombarda, com s’esdevé en altres esglésies com ara Sant Esteve del Monestir, al Rosselló. La presència de solament dos absis i del possible mur alineat amb l’absis nord probablement indica que, en algun moment, l’edifici es va reduir a dues naus.
Alguns indicis, però, poden matisar la idea que ens trobem davant un edifici de tres naus, com el fet que l’absis nord sembla ben acabat al seu extrem nord-est i, en canvi, presenta una unió deficient amb l’absis sud. En l’estat actual de l’edifici, a manca d’una exhaustiva exploració, no podem excloure tampoc la hipòtesi que l’església primitiva, al segle XI, fos un edifici d’una sola nau, ampliada probablement al segle XII amb una segona nau, adossada al seu costat sud, construïda de forma molt més rústega, com a Sant Feliu de Barruera. Aquesta hipòtesi, que redueix la monumentalitat, però no l’interès de Sant Martí, no dóna tampoc una explicació raonable al fet que, al segle XI, es construïssin tres esglésies a Taüll, que haurien estat totes modificades al segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Puigoriol-Puigoriol, 1971, pàg. 104
- Gavín, 1978, vol. 2, pàg. 78