Situació
Capella propera al cementiri d’Estopanyà, amb un curiós campanar d’espadanya a l’extrem de llevant del mur de migdia.
ECSA - J.A. Adell
L’església de “Sant Miquel es troba al costat del cementiri, a la part alta del poble d’Estopanyà, al nord-oest i en un tossal parió al del castell, a uns 400 m. Fa les funcions de capella del modern fossar d’Estopanyà. (JBP-JAA)
Mapa: 32-13 (327). Situació: 31TBG968529.
Història
Per la seva situació, i a manca d’una prospecció arqueològica al castell, es pot suposar que aquesta església correspon a l’antiga capella del castell d’Estopanyà, una església pròpia dels comtes de Barcelona. El seu primer esment documental és de l’any 1064, en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis pactaren una convinença amb Gerbert Mir sobre el castell d’Estopanyà i es reservaren la col·lació del prevere de l’església del castell, que dotaren amb la cinquena part dels delmes, de les paries i del teloni del terme, a més de totes les coses que per dret li pertanyessin, i al seu prevere amb els delmes de la sal i tres albergs.
Al final del segle XIII i al principi del XIV els registres de la cancelleria reial recullen diverses concessions de Felip de Saluzzo, baró d’Estopanyà, a l’església de Sant Miquel d’Estopanyà. (JBP)
Església
Planta de l’església, amb una porta oberta a migdia I una altra a la façana de ponent.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals suportats per pilastres rectangulars. La nau és capçada per un absis semicircular, precedit d’un estret plec que devia correspondre a un arc presbiteral, avui desaparegut, la qual cosa fa que l’absis s’obri directament a la nau.
La porta original, en arc de mig punt, és al centre de la façana sud, on també hi ha a l’angle sud-est un petit campanar d’espadanya d’un sol ull, en una posició molt curiosa i poc freqüent. En aquesta mateixa façana hi ha una finestra de dues esqueixades, amb una gran llinda en l’obertura exterior. Al centre de l’absis s’obre una altra finestra, també de doble esqueixada. A la façana de ponent hi ha una segona porta, més tardana.
Al mur nord del tram central de la nau hi ha buidat un arcosoli en arc apuntat. Els murs, llevat del de l’absis, presenten un doble tipus d’aparell, amb carreuons de pedra calcària a la part baixa i a l’absis, i de pedra sorrenca a la part alta, aquests disposats més ordenadament que els de la part baixa, amb la presència en alguns sectors de peces disposades de llarg i de través, especialment del mur nord. Coincidint amb aquest canvi de parament, a l’interior són presents, a part dels brancals de l’inexistent arc presbiteral esmentat, uns ressalts als pilars de llevant i als angles del mur oest, conservats a diferents alçades, en alguns casos picats a consciència. L’existència d’aquests ressalts evidencia que el canvi d’aparell que s’observa en els paraments correspon a un canvi en el procés de construcció, sigui per una ensulsiada de l’edifici original i la seva posterior reconstrucció, o per un canvi del projecte inicial, concebut amb la nau coberta amb voltes per aresta, solució que és molt poc emprada en edificis d’una nau, o bé amb la volta suportada per arcs formers de molt poc relleu, que més que res servirien com a element d’articulació plàstica dels murs. Sigui pel canvi o l’esfondrament, aquests ressalts quedaren sense sentit estructural en construir-se la volta actual de la nau i la volta absidal, que prescindeix del projectat arc presbiteral en la definició de la seva relació amb la nau.
L’edifici presenta les façanes totalment llises i mancades d’ornamentació. L’església pot ser considerada com una obra de la fi del segle XI o principi del segle XII en el seu plantejament inicial, amb la reforma o canvi de projecte datable dins el segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 40, pàgs. 56-57 i doc. 45, pàgs. 59-60