La referència documental més antiga de la vila de l’Arboç és dels anys 1057-1071, data en què el comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis feren una donació-infeudació a Raimon Arnau. Ja en aquest document s’esbrinen dues característiques fonamentals: que és una quadra in terra herma i un domini comtal excepte medietatem de dominio, qui inde exierit quem ibi retirent ad suum domenge.
Així l’Arboç va néixer com una unitat independent jurisdiccionalment, però lligada a l’àrea militar del castell de Castellet, també de propietat comtal, del qual va dependre tot i ser declarada vila reial després, almenys pel que fa a la fiscalitat, segons es pot veure en dos documents del 1207.
El 1061, en un document de venda de tres mujades de vinya i una parellada, s’esmenta el Kastrum de Arbucio, evidentment amb el sentit de divisió administrativa, ja que és improbable donar-li un altre sentit. De totes maneres mai la vila va ser fortalesa, sinó un clos murat amb la torre situada a fora. En aquest document la referència al Kastrum es fa en funció del delme i la primícia que calia pagar.
És al començament del segle XIII que la vila comença a ressorgir dins del panorama del Penedès; la concessió per part de Pere I (II) el Catòlic de mercat setmanal el 1202, d’inalienabilitat de la vila del patrimoni reial el 1208, de fira el 1211, com també els poders donats a Ferrer de Girona, batlle de l’Arboç, per a conduir els interessos reials a la vila, i el foment de l’economia (1205-1208 i 1211) són les claus per al desenvolupament que l’Arboç tindrà des d’aquests moments.
A partir d’aquí i fins la primera meitat del segle XV, l’Arboç va tenir la seva màxima esplendor desenvolupant l’organització municipal i econòmica.
La inalienabilitat de la vila va ser confirmada pels reis Jaume I (1218), l’infant Pere (1261), Alfons II(III) (1287), Jaume II (1309 i 1315), l’infant Jaume (1316), Pere ll(IV) (1336) i Joan I (1392); però al mateix temps que confirmaven la no separació del patrimoni reial, la vila era donada o venuda a causa de les vicissituds financeres de les arques reials, amb la qual cosa es va convertir en moneda de canvi dels reis.
Ja abans del 1291, la vila fou donada a l’infant Pere, germà de Jaume II i el 1302, en violari, a Guerau de Cervelló. Del 1309 al 1315, l’Arboç fou dels comtes de Pallars; la seva recuperació va costar al municipi 60 000 sous.
El 1356, durant dos dies fou de Bernat de Cabrera, i el 1381 Pere el Cerimoniós la va vendre a Bertran de Pinós, però a causa de les protestes dels vilatans retornà al patrimoni reial dos mesos després. Joan II la donà a Joan Berenguer de Masdovelles (l’infant Ferran confirmà aquesta donació el 1467). El mateix rei la tornà a vendre el 1467 a Bernat de Requesens (aquesta venda no seria efectiva), i el 1472, va vendre la vila per última vegada al seu camarlenc Rodrigo de Rebolledo, i va retornar definitivament al patrimoni regi el 1479.