L’Albornar és un enclavament pertanyent al municipi de Santa Oliva, situat dins els termes d’Albinyana i Banyeres del Penedès, que fou una antiga quadra en època medieval. Dins aquest enclavament hi ha el mas d’Albornar, amb restes del segle XIV, però molt refet al segle XVI, que conté peces de notable interès artístic. El lloc d’Albornar s’esmenta per primera vegada l’any 1011. El 1202 Pere de Banyeres i els seus cediren al monestir de Sant Cugat del Vallès la quadra amb la torre anomenada Albornar. A partir d’aquest moment resta sota el domini santcugatenc. En el testament de Guillem de Santa Oliva del 1225 s’esmenta Gascó d’Albornar. Hi ha dades de la quadra també el 1234, en confirmar el rei Jaume I les possessions del monestir de Sant Cugat. En el mateix any hi ha notícies de l’existència del castell, amb els seus batlles i nuncis, sota la jurisdicció de l’abat de Sant Cugat. Era feudatari en aquests moments de l’abat de Sant Cugat pel castell d’Albornar, situat en el terme d’Albinyana, Gascó d’Albornar.
La quadra tenia nou focs segons els fogatjaments del 1358 i de 1365-70. En tots dos consta que la quadra pertanyia a l’abat de Sant Cugat del Vallès.