No queda cap resta d’aquest castell, el qual a mitjan segle XIII es devia abandonar. Se suposa que era situat sobre un dels turons propers a l’actual estació de ferrocarril de Sant Vicenç de Calders.
El territori de Calders va ser possessió del monestir de Sant Cugat segurament des del final del segle X. El topònim és conegut des de l’any 977, data en què s’esmenta el lloc de Calders en la venda del castell de Castellet. El castell de Calders surt documentat el 1011. El domini del terme va ser causa de nombrosos plets amb la família Santmartí, especialment en relació als estanys. Finalment el 1016 el comte de Barcelona adjudicà Calders a Sant Cugat.
El 1017 l’abat de Sant Cugat va donar a Bernat Bonet les terres ermes de Calders perquè hi edifiqués una torre, i pocs anys més tard, el 1037, establí el castell de Calders a Bernat Gelmir amb l’obligació que hi construís una torre.
Al segle XII no va ésser exempt de nous plets al voltant dels drets de Sant Cugat sobre Calders. El 1160 es produí un judici per resoldre les diferències entre l’abat de Sant Cugat i Pere de Banyeres, que havia comprat a Albert de Lliçà nombrosos drets del terme. El 1181 Pere i Bernat de Banyeres, germans, i Bernat de Papiol, després de moltes discussions amb Sant Cugat, li van lliurar el castell de Calders. Els problemes del monestir a Calders continuaren fins al final del segle.
Sant Cugat del Vallès senyorejà l’antic terme de Calders fins al segle XIX.