Aquest castell completament desaparegut, era situat al poble de Sant Vicenç de Calders, ara del terme del Vendrell, a la part més enlairada. Moltes de les cases del poble són bastides amb les pedres del castell, el qual es degué arruïnar completament al principi del segle XVIII.
El terme de Sant Vicenç de Calders fou domini del monestir de Sant Cugat del Vallès des del primer moment de la repoblació d’aquest territori al segle X. El castell de Sant Vicenç de Calders, diferent del castell de Calders, no apareix documentat fins al segle XI. El 1047 l’abat de Sant Cugat va establir unes terres ermes que es trobaven a la Marca, al castell de Sant Vicenç, al lloc anomenat vila de Sant Iscle. Segurament aquest darrer topònim és l’antic nom del poble conegut després com Sant Vicenç de Calders.
El primer feudatari del castell del qual hom té notícia és Ramon Màger, al qual l’abat Andreu de Sant Cugat cedí el terme, el 1082, la meitat en feu i meitat en alou. La supeditació del castell al cenobi vallesà consta en la butlla que el papa Urbà II concedí a Sant Cugat l’any 1098.
L’any 1160 s’inicià un conflicte entre el monestir i Arnau de Benages i Berenguer d’Ollers al voltant dels suposats drets dels segons sobre el castell de Sant Vicenç. Finalment el 1163, Berenguer d’Ollers accedí a retornar el terme a Sant Cugat en canvi de vint morabatins. El domini del cenobi santcugatenc continuà fins al segle XIX, segle en què foren suprimides les senyories.