Història
Es parla del terme de Cubelles el 977 com a afrontació en la venda del castell de Castellet. El 1041 consta que Gombau de Besora posseïa aquest castell, que probablement l’havia edificat o reconstruït. El domini superior del castell, però, pertanyia al comte de Barcelona. Pocs anys més tard, el castell passà als Queralt. Així, en el jurament de fidelitat que feu Guillem Bernat de Queralt als comtes de Barcelona el 1066, s’esmenten el castell de Tamarit i el de Cubelles amb llurs pertinences.
A la segona meitat del segle XII apareix una família de cognom Cubelles que podria correspondre als castlans del lloc. El 1229 tenia el terme Guillem de Claramunt i d’aquest va passar al seu fill Ponç de Cervera. El castell de Cubelles fou reincorporat a la corona per Jaume I el 1251. El castell fou alienat posteriorment per Alfons II, qui el 1288 el vengué a Gispert de Castellet. El 1318 Jaume II declarà Cubelles i Vilanova unides inseparablement a la corona, però posteriorment el castell fou alienat de nou. El terme va ser recuperat altra volta pel rei el 1287.
Actualment de l’antic castell medieval no queda pràcticament res. El castell actual, que data del segle XVII, fou construït pels qui en foren castlans, la família Llupià, que el convertiren en una gran mansió senyorial de la qual destaca una torre i un blasó a la porta d’entrada. (SLlS)
Castell
Entre els anys 1994 i 1997, el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va excavar el castell com a etapa prèvia a les obres de restauració de la fortalesa, assentada sobre una vil·la romana. En iniciar-se la intervenció arqueològica, els soterranis del castell eren formats per un conjunt de quatre estances plenes de runa, que van ser identificades com a dipòsits o cisternes romanes. A l’interior d’una d’aquestes cisternes, la situada més a ponent del conjunt i la més ben conservada, es va localitzar una capa de terra molt gruixuda, procedent del rebliment abocat en bastir-se una torre de planta circular —tot i que ara és semicircular— a l’angle nord-oest del castell, la qual pot datar-se de l’inici del segle XIII. També s’identificaren estructures de la primera etapa del castell, de cap al final del segle X. (ALM)