Aquesta església es trobava prop de la Carrerada, al camí que surt de davant les cases d’en Mitjans, prop del Grabuac, i va a Puigdàlber, en un insignificant monticle que hi ha a l’esquerra del camí. Se l’anomenà de Pinells, perquè el lloc on era situada l’església es deia així. L’indret formava un vast territori de conreu on tenien alous la catedral de Barcelona, el monestir de Sant Cugat del Vallès i la canònica de Santa Maria de Solsona. Pinells s’esmenta per primera vegada l’any 988 en la donació d’un alou establert al terme d’Olèrdola, al monestir de Sant Cugat. L’alou o lloc de Pinells era molt extens i consta que pertanyia als termes d’Olèrdola i Font-rubí.
Les primeres notícies de la capella són del segle XI. L’any 1081 Guillem Bernat empenyorà Guillem Sendred per 14 mancusos d’or, moneda de Barcelona, una vinya, un camp i dues peces de terra situades sota l’església de Sant Salvador, al terme de Pinells. L’any 1096 l’església de Sant Salvador passà a la canònica de Solsona, quan Ponç, fill de Bernat, donà a Santa Maria de Solsona el seu alou del terme del castell de Fontrubí, al lloc de Pinells, amb les seves terres i vinyes i l’església de Sant Salvador amb la seva sagrera. Aquest alou limitava a orient amb Lavit, a migdia amb el puig de Mal Consell, a occident amb el terme del castell de Sant Martí i a tramuntana amb el castell de Guardiola.
Al 1317 una donant, Romeua, vivia a Sant Salvador de Pinells, església que pertanyia a la parròquia de Sant Vicenç de Morrocurt.
Desconeixem la data exacta de la desaparició de l’església, però segurament es produí abans del segle XVIII. En un document del 1700 es reconeix que Guillem Ramon d’Ivorra i de Salbà, senyor del castell i del terme de Font-rubí i Grabuac, era propietari d’una part de terra, anomenada de Sant Salvador, a la parròquia de Santa Maria de Bellver, en la qual en temps passats hi havia hagut una església dedicada a sant Salvador, que en aquell moment ja era totalment en ruïnes.