Dins la necròpoli del Pla dels Albats s’aixeca una construcció que alguns autors han identificat amb una església dedicada a santa Maria documentada des del segle X.
La primera referència d’aquesta capella sembla que caldria buscar-la en l’acta de consagració de Sant Miquel d’Olèrdola de l’any 992, en la qual es fa esment de l’església de Santa Maria, situada fora de la muralla del castell d’Olèrdola. Alguns autors, sense cap fonament ni lògica, volen identificar aquesta església de Santa Maria, fora dels murs, amb l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Una altra menció de Santa Maria es troba en una carta de donació de l’any 1109, en la qual el comte Ramon Berenguer III cedí al monestir de Sant Cugat del Vallès la torre de Susanna, situada dins el recinte d’Olèrdola, i l’església de Santa Maria, situada fora dels murs. Segons mossèn Mas, aquesta església podria correspondre a la de Sant Cristòfol, documentada el 1511 a prop de l’església parroquial de Sant Miquel d’Olèrdola.
No se saben, doncs, amb certesa, quines foren les vicissituds històriques d’aquesta església, ni el lloc exacte del seu emplaçament, ni si podria correspondre a alguna de les esglésies que s’han esmentat. Tot i que no es pot menystenir el fet que les ruïnes que resten al Pla dels Albats haguessin estat originàriament el temple del qual parla la documentació, tampoc no es pot afirmar en absolut —atesos els vestigis subsistents en l’actualitat d’aquesta edificació— que hagués estat, ni tan sols, una església. Probablement només una excavació arqueològica acurada podria arribar a escatir la funció que tingué aquesta controvertida construcció.