L’església actual d’estil neoromànic fou edificada entre els anys 1912-15 al mateix lloc on hi hagué l’antiga, la qual fou completament enderrocada. Aquesta era una construcció plena d’afegits, amb un imponent campanar d’espadanya de dos pisos i dues obertures per pis, que havia fet desaparèixer bona part de la seva primitiva estructura romànica, tal com es pot veure en algunes fotografies de l’època que es conserven. El nou edifici aprofità material de l’anterior, sobretot carreus de pedra, alguns amb senyals de picapedrer.
Possiblement aquesta església s’esmenta ja el 917, any en què Ermenard i Odolard cediren als monjos de Sant Cugat un alou a prop del riu Anoia, al riu de Bitlles, al castell termenat de Subirats. La primera menció segura de Sant Pere de Lavern es troba en el testament sacramental de Mir Lloc Sanç, jurat el 1053. El 1130 Guitard en el seu testament llegà un morabatí per misses a Sant Pere de Lavern. Consta que dins l’església hi havia un altar dedicat a sant Martí en el testament de Guillem Dalmau, jurat per Berenguer i Guinabal damunt d’aquest altar l’any 1134. La parròquia de Sant Pere de Lavern és documentada en algunes donacions dels segles XII i XIII.
Els anys 1279 i 1280 l’església de Sant Pere de Lavern contribuí a les croades amb 40 i 38 sous respectivament. (SLIS)
A l’interior de la primera capella lateral, a l’esquerra de la porta d’entrada, es conserva una pica baptismal que fa 128 cm de diàmetre exterior, 106 cm de diàmetre interior i 93 cm d’alçària. La vora és envoltada d’un triple bordó amb una mena de petits permòdols que semblen sostenirlo. Dues d’aquestes emmarquen una inscripció bastant malmesa que diu: “FECIT G..EM...”. La seva estructura és semisfèrica. (ECO-XVT)