Situació
Vista de la capçalera d’aquesta enigmàtica edificació romànica.
ECSA - J.A. Adell
La capella de Santa Maria és situada al costat del mas de Llinda, que es troba a uns 2 km a l’oest del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs. (JAA)
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF958818.
Història
La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 en una donació que feu Sunifred d’una torre, unes cases i d’altres propietats que posseïa al terme d’Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d’un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l’any 1024 s’hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l’església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l’acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l’abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d’unes terres de Masquefa.
Al final de l’edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d’ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l’església agafà el nom pel qual ara es coneix. (SLIS)
Església
Planta dels vestigis romànics subsistents en l’actual capella.
J.A. Adell
La capella actual de Santa Maria de la Llinda és el braç sud del transsepte d’una església molt més important, de la qual només es conserva, a més de la capella, part dels murs de llevant, ponent i sud de la nau central. No hi ha elements visibles del braç nord del transsepte, que sembla lògic que existís, simètric al braç conservat al costat sud.
La capella actual és coberta amb voltes de canó, reforçades per un arc toral, de perfil de quart de cercle al sector de ponent i de mig punt a un nivell molt més alt, en el tram de llevant que és rematat per un absis semicircular, precedit d’un curt arc presbiterial, actualment paredat, que com l’arc toral arrenca d’unes grosses impostes. En el mur sud s’obre una finestra de doble esqueixada, i en el mur de ponent hi ha dues estretes finestres d’una sola esqueixada, molt juntes. La porta, realitzada amb la reforma de l’edifici, és situada al mur sud. El sector de llevant de la nau ha estat sobrealçat desproporcionadament, i els arrebossats actuals que cobreixen tots els paraments no permeten escatir fins a quin punt les estructures actuals corresponen a l’obra original o a processos de reforma; tampoc permeten veure quina relació tenia aquest cos d’edifici amb la nau central, relació que en el seu estat actual resulta molt complexa per la manca d’evidències dels passos de comunicació.
La façana de l’absis presenta una decoració formada per un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de dues entre lesenes, i és l’única part de l’edifici junt amb el costat sud-est on és visible el parament, format per carreus ben tallats i polits, disposats molt ordenadament.
Pel que es pot veure de la nau central, sabem que era rematada per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral, del qual es conserva el brancal sud; i que la porta és situada en la façana sud, ran del mur de ponent del braç del transsepte.
Pels detalls visibles es pot admetre que l’església de Santa Maria de la Llinda era un edifici concebut amb un pla molt ambiciós, dins la segona meitat del segle XI. La tipologia, arcaïtzant, és similar a la que s’aplicà en l’església del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on tant podem parlar d’uns braços de transsepte molt profunds com de naus laterals més curtes que la central, però en tot cas a la Llinda es fa imprescindible un procés d’exploració científica per a poder aclarir els seus interrogants i la tipologia exacta. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1945-47, vol. I, pàg. 109, doc. 134 i vol. III, pàg. 167, doc. 989
- Cruañes, 1980, pàg. 16
- Llorach, 1983, pàg. 112
- Virella i Bloda, pàg. 80