Situació
Vista de les ruïnes, molt malmeses, d’aquesta antiga capella castellera.
ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver
La capella de Sant Miquel del castell de Castellvell es situada arran de la cinglera, al costat de la torre del castell.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF811775.
Des de l’església de Sant Sadurní, situada als seus peus, surt un corriol que s’enfila en una forta pujada de difícil accés, i que mena dalt del turó en uns 30 minuts; també es pot pujar per una pista en mal estat que surt del costat del pont de la riera de Marmellar, abans d’arribar a Ribafort, i que va per darrere de la carena fins al cim. L’església de Sant Sadurní és a uns 3 km de la Múnia i a 10 km de Vilafranca. (JCR-LICS-JAA)
Història
Aquesta església era la capella del castell de Castellvell. La documentació servada sobre aquesta església arrenca del segle XI. Amb tot, és probable que els seus orígens siguin coetanis als del castell de Castellvell, és a dir, s’han de situar al segle X.
L’església també tenia les advocacions de sant Pere i santa Maria, com demostren uns censos que es donaren l’any 1293 a aquesta capella perquè hi residia un prevere que hi havia de celebrar diàriament missa. Aquest beneficiat s’encarregava de celebrar-la a l’altar de Santa Maria els dissabtes, a l’altar de Sant Miquel els dimarts i al de Sant Pere els altres dies.
La capella es va abandonar, com la fortalesa, al final del segle XIII. D’això es desprèn que la seva ruïna ve de molt antic. (SLIS)
Església
Es tracta d’un edifici en estat pràcticament ruïnós, la qual cosa impedeix aclarir alguns dels interrogants que presenta. En la seva forma actual, es tracta d’un edifici molt singular. És format per dues naus, relacionades mitjançant dos arcs formers, de les quals es conserva la nau nord —coberta amb una volta de canó de perfil semicircular—, el mur de separació de les naus —amb els arcs formers, de mig punt, formats per dovelles llargues i estretes, sense extradossar—-, i l’arrencada de la volta de la nau sud —i també vestigis dels seus murs perimetrals, que, pel que sembla, dibuixen una planta idèntica a la de la nau nord—. El sector de llevant, on devia trobar-se la capçalera, és resolt amb un mur recte, que tanca les dues naus, i es conserva una finestra rectangular corresponent a la nau nord. El sector de ponent es troba totalment ensorrat. S’hi veuen indicis del que podria haver estat el mur de ponent, però no podem fer més precisions sobre les seves estructures, o sobre la situació de la porta, que devia situar-se en aquest sector.
L’aparell és de reble travat amb morter de calç, amb els paraments parcialment arrebossats.
Resulta difícil precisar la filiació d’un edifici com aquest, la mateixa estructura del qual planteja dubtes fins i tot sobre el seu ús, ja que no sabem si es tractava, o no, d’una església. A més, ens en manquen elements importants. Els elements constructius, però, permeten situar-lo com una obra a cavall dels tipus constructius dels segles X i XI. (JCR-LICS-JAA)
Bibliografia
- Rafanell, 1959, pàgs. 13–18
- Els castells catalans, vol. III, 1971, pàgs. 636–641
- Virella i Bloda, 1982, Pàg. 124
- Llorach, 1983, pàgs. 164–165 i 239–240
- Buron, 1989, pàg. 31
- Urpí-Resina, 1991, pàg. 425