Sant Andreu de l’Avellà (Font-rubí)

Situació

Restes de la capçalera d’aquesta capella ara totalment en ruïnes.

ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver

Les ruïnes de l’església de Sant Andreu de l’Avellà són situades dalt d’un turó a l’esquerra del quilòmetre 5 de la carretera que de Guardiola mena a la Llacuna. És molt visible pujant la carretera, d’on dista uns 100 m. (JCR-LICS-JAA)

Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF841891.

Història

És poquíssima la documentació que parla concretament d’aquesta capella. Només sabem que al començament del segle XIII en aquesta zona hi havia un mas anomenat d’Avellà, del qual tenien drets els Queralt, senyors de Font-rubí, i després el monestir de Santes Creus, els Cervelló, i també Vallbona (de les Monges?). La capella, documentada el 1758, va arribar fins al començament del segle XX, encara que una mica malmesa, amb la nau pràcticament sencera. L’església fou enderrocada per tal d’aprofitar la pedra per als fonaments d’una casa de la rodalia. Des de llavors ha quedat en l’estat en què ara la podem contemplar. És de propietat particular. (SLIS)

Església

Planta dels escassos vestigis d’aquesta capella.

J. Cruanyes i LI. Claver

Es tractava d’un edifici d’una sola nau, de la qual resta només l’extrem de llevant dels murs nord i sud, capçada, a llevant, per un absis semicircular, obert directament a la nau, del qual resten els murs i l’inici de l’arrencada de la volta.

Al centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada, amb llinda monolítica, retallada, a l’exterior. No es conserven altres obertures, i tampoc hi ha indicis d’on se situava la porta.

L’aparell és de petit carreu, simplement escairat i irregular, disposat molt ordenadament en filades irregulars, d’acord amb les fórmules constructives de l’arquitectura del segle XI. (JCR-LICS-JAA)

Bibliografia

  • Virella i Bloda, 1982, pàg. 129
  • Llorach, 1983, pàg. 93
  • Llorach, 1991a, pàg. 189