Situació
Vista des de l’interior del mur espitllerat d’aquest castell.
ECSA - J. Bolòs
Castell situat al poble de la Granada, al cim d’una petita elevació des d’on s’albira una panoràmica sobre les terres del voltant.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF929818.
De la carretera que va de Vilafranca del Penedès cap a Sant Sadurní d’Anoia, surt, a mà esquerra, el ramal que porta a la Granada. El castell és a la part alta de la població, prop de l’església. (JBM)
Història
La primera referència del lloc de la Granada, dins el terme del castell d’Olèrdola, és de l’any 950. Aquest indret devia pertànyer ja al bisbe de Barcelona, quan el bisbe Guilarà va infeudar la Granada a Sisovald l’any esmentat perquè hi construís una torre.
El 1003 una escomesa sarraïna comandada per ‘Abd al-Malik Yūsuf, entre d’altres depredacions comeses a la comarca, destruí la torre que hi havia a l’alou bisbal de la Granada. Dos anys més tard fou reconstruïda pel bisbe Aeci, però els treballs de reparació s’allargaren almenys fins el 1013, en què s’esmerçaren vint unces d’or en les obres de la torre de la Granada. La Granada no estigué tampoc absent de conflictes jurisdiccionals. El bisbe Deudat (1010-29), davant la manca de reconeixement pel terme de la Granada que li feien els successors de Sisovald, va recórrer a l’autoritat dels comtes de Barcelona, els quals dictaren sentència favorable al domini episcopal, que perdurà fins a l’extinció de les senyories al segle XIX. Tanmateix, el rei conservà l’alta jurisdicció.
L’antic alou episcopal, amb la fortalesa, es trobava en una important cruïlla de camins (l’antiga Via Augusta i la via Mercadera), per la qual cosa s’hi desenvolupà el primer mercat del Penedès i un dels més antics de Catalunya. Aquest mercat és documentat des del 1080, i no defallí fins a la creació del mercat de Vilafranca.
Durant el segle XII el castell de la Granada va passar a mans de la família dels Cervelló, segurament per infeudació. El 1193 Guerau Alemany de Cervelló deixà al seu fill Guillem diversos castells, entre els quals hi havia el de la Granada. En tot cas, el bisbe degué recobrar-lo, ja que en els diferents fogatges del segle XIV es precisa clarament el domini episcopal sobre el terme.
El castell fou assetjat durant la guerra civil del segle XV i en la guerra de Separació del segle XVII foren estrepitosament derrotades les tropes castellanes al seu entorn. El castell fou enderrocat per ordre de Felip V a l’inici del segle XVIII, i a partir d’aquell moment va patir un greu procés d’espoliació. El 1937 es van treure pedres dels seus murs per usar-les com a pedralla en la pavimentació d’una carretera. Després de la guerra civil, d’altres elements han estat enderrocats. (SLIS)
Castell
Planta de la fortalesa amb els seus singulars murs plens d’espitlleres.
J. Bolòs
Es tracta d’un castell de planta bàsicament rectangular, amb una longitud, a l’interior, d’uns 20 m i amb una amplada d’uns 10,5 m. A l’extrem sud-oest hi havia una torre també de planta lleugerament rectangular, que feia, per dins, 3,4 m per 3,9 m. Els murs del castell tenen un gruix que oscil·la al voltant de 120 cm. Actualment, es conserva el mur meridional i l’occidental. També es conserven tres de les parets de la torre; li manca, però, el mur oriental que feia de separació d’aquesta construcció amb la resta de la fortificació. En canvi, del mur oriental del castell no s’ha conservat res i de la paret del nord només algun fragment. Els murs conservats tenen una alçada d’uns 7 m. L’any 1937 van ésser enderrocades les parets nord i est i les altres rebaixades uns 3 m.
Al mur oriental sembla que hi havia un gran portal d’entrada, acabat, segons recorda la gent, amb una llinda monolítica i un arc de mig punt. Així mateix, al mur del nord hi havia tres portes. Una era central i no s’ha conservat. Se n’ha conservat, però a un nivell una mica elevat, una de més oriental, acabada amb un arc de mig punt, i també un dels muntants d’una de més occidental; en aquesta darrera es veu encara el forat de la barra i la polleguera.
En totes les parets que s’han conservat hi ha nombroses sageteres o espitlleres. Les situades a peu pla (a 1 m del terra) fan 70 cm d’ample i uns 115 cm d’alt i són acabades amb dues lloses; una recolza en l’altra, de tal manera que es forma un angle. Només al mur sud, i deixant de banda la zona de la torre, veiem 16 espitlleres. Uns 2 m més amunt, en aquest mateix mur, hi ha encara diverses espitlleres més grans, rectangulars, que fan uns 70 cm d’ample per uns 2 m d’alt.
Els carreus d’aquest castell són lleugerament treballats i ben col·locats en filades; fan, aproximadament, 20 cm d’alt per 35 cm de llarg.
Aquest castell de planta rectangular, amb una torre adossada en un costat, havia estat —i encara és— una construcció notable, desgraciadament molt malmesa modernament. El podem datar cap al segle XIII. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 656– 661
- Virella i Bloda, 1982, pàgs. 84–85
- Llorach, 1983, pàgs. 223–224
- “Revista Gran Penedès”, 1987, pàgs. 7–9