Castell d’Olèrdola

Situació

La fortalesa segons un gravat de l’obra Voyage pittoresque et historique de l’Espagne d’A. de Laborde.

El castell es troba situat en el punt més alt del recinte olerdolà, que és alhora el sector més meridional del conjunt. (SLIS)

Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF920733.

Història

La història del castell d’Olèrdola està íntimament lli— gada a la de tot el conjunt monumental de l’acròpoli. Segurament fou el comte Sunyer qui, vers el 929, edificà un castell sobre les ruïnes de l’antiga fortalesa romana, en el sector més meridional i més elevat del recinte. Aquest castell, juntament amb la ciutat d’Olèrdola, és esmentat molt sovint en la documentació del segle X. Des del començament fou de domini comtal i va patir moltes ràtzies musulmanes.

El castell d’Olèrdola va tenir un paper de primer ordre en les lluites polítiques de l’època de Ramon Berenguer I. Mir Geribert, membre de la família vescomtal de Barcelona i emparentat amb els Santmartí, actuà en oberta rebel·lió contra el comte barceloní i esdevingué en els anys centrals del segle XI veritable senyor absolut del castell d’Olèrdola. La revolta finalitzà el 1059, quan Mir Geribert reconegué la potestat del comte sobre Olèrdola i el seu territori. Cap al 1080, Arnau de Santmartí, fill de Mir Geribert, jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer II pels castells d’Olèrdola i Eramprunyà. Durant la terrible ràtzia almoràvit del 1108, el castell i la ciutat d’Olèrdola foren destruïts, la qual cosa motivà que els comtes de Barcelona aquell mateix any atorguessin unes àmplies franqueses per estimular la repoblació d’Olèrdola. També demanaren la col·laboració del monestir de Sant Cugat, al qual cediren la torre superior del castell el 1109. La tasca de repoblació i custòdia del castell i la ciutat d’Olèrdola s’encomanà a Jordà de Santmartí, els descendents del qual, la noble estirp dels Santmartí, en posseïren la castlania fins al XIII.

A partir del segle XII, amb el despoblament de la ciutat, la fortalesa va perdre tota la seva importància estratègica. Esporàdicament l’antiga acròpoli tingué guarnicions temporals en època de conflictes armats, com en la guerra civil del segle XV o durant la guerra del Francès. Després vingué l’abandó total de la fortalesa i el poble. (SLIS)

Donació d’una sèrie de béns situats dins el castell d’Olèrdola (4 d’octubre del 978)

El levita Sunifred i la dona Ermegoda donen al monestir de Sant Cugat del Vallès terres i cases situades fora i dintre dels murs d’Olèrdola, prop Sant Miquel, els murs antics, la cisterna i les cases fetes sobre la pedra.

"In nomine Sancte et Individua Trinitate. Ego Seniofredus, levita, et Ermegodo, femina. Bonum nobis videtur domus Dei edificare et de rebus nostris onorare atque concedere; audivimus predichaciones sanctorum Patrum dicendo, quia elemosina a morte liberat anima. Cognoscimus peccata compuncta et nimis in nos adgravata, et oramus, divina pietas, ut propicius sit nobis Deus in omnibus peccatis nostris, amen. Et propter hoc concedimus sive tradimus a Domino Deo celeste sive a domum s. Cucufati martiri cenobio, ipsa nostra turre et ipsos nostros domos que ibidem sunt et ipsas curtes et aliis chasibus et chasilibus qui ibidem sunt et ipsum nostrum alaudem qui ibidem est, tam chultum, quam eremum, et ipsas nostras vineas qui ibidem sunt, et ipso nostro molino, et ipsos nostros mulnares cum illorum glevares et capud reguibus, cum aquis aquarum, ductibus vel reductibus, euntibus vel redeuntibus ascendentibus, sive descendentibus, et ipsis nostris ortis cum illorum pomiferis, sive nostris ortalibus, simul cum ipsis arboribus et ipsis nostris pratis sive paschuis, et ipsis nostris pelagis propter pischacionem, et ipsa silva cum ipsis chonilibus, et ipsos aliastros qui ibidem sunt, et ipsas nostras vineas quod abemus vel adquirere potuerimus, in locum ubi vocitant ipsa Torta, et ipsos nostros domos ubi nos residemus, cum illorum cingulos, sive cum ipso quadalo, quod Deus ibidem fundavit, et ipsas cigas, qui sunt iusta ipsa sagoma, et ipsos nostros ferragenales cum illorum fichulneas, et ipsum nostrum puteum cum aqua, et ipsa chasa, et ipsa terra qui ibidem est, cum suis arboribus, et ipsum nostrum pomiferum, qui est in ipsa valle, et ipsa terra de ipsa chosta tam cultum quam eremum cum ipsas fichulneas qui ibidem sunt. Qui est ec omnia in chomitatum Barch., in terminio de civitate Olerdula, sive infra muros eius; et advenit michi, ad me, Seniofredus, levita, ipsa turre et ipsum alaude qui ibidem est cum ipsus mulinos et ipsus mulnares, et ipsas vineas et aliut qui ibidem est, per comparacionem, et ipsas vineas de ipsa Torta adveniunt michi per mea ereditatem et plus per comparacionem; et ipsas meas domos adveniunt michi per meam comparacionem, sive per ienitori meo vel ienitrice mea, vel per parentorum meorum sive per meum edificium et ipsos ferraienales et ipsum puteum cum ipsa terra, et ipsum verdegarium et ipsa terra de ipsa chosta, adveniunt michi per parentorum meorum sive per mea comparacione, et ad me, Ermegodo, femina, advenit michi per chartam conventatam quod fecit michi consanguineus meus iste Suniefredus, diachonus. Qui affrontat ipsa turre cum ipsum alaudem, et ipsas vineas, et ipsos mulinos, et ipsa omnia quod ibidem est: de parte circi incoat de ipsas monetarias, et vadit iusta terra de Quincho usquequo ad auram extremam de ipso rio, et de aquilonis incoat super ipsum guadum de s. Margarita, et includit ipsum rium et omnes pelaguos, qui ibidem sunt, et vadit iusta terra de Iohannes et iusta ipsa terra de Rum et iusta ipsa terra de Teudemirus, et iusta terra de Morlino, et iusta ipsa terra de Teudevino, et iusta terra de Flavia, et per radicem de ipsas ripas et de ipso castellar usque in pecia subtus ipsos nostros molinos, et de meridie inquoat subtus ipsos mulinos et vedit iusta terra de Lobeto, arquidiachono, et iusta terra de Renemir vel suos eres, et ascendit usquequo in ipsa calciata Francischa ad ipsas carrerolas, et de occiduo inquoat de ipso pujo de ipsas carrerolas, et vadit per ipsa calciata usquequo ad ipsas parietes antiquas que dicunt Monedarias, sive in ipso rio. Et ipsas vineas de ipsa Torta affrontant: de parte circi in vineas de sancta Cruce sive de sancta Digna, et de aquilonis in ipso medio torrente, et de meridie descendit per ipso torrente, et affrontat in vinea de Ermegodo, sive de Isimbardo vel eres suos, et de occiduo in via qui pergit a s. Digna. Et ipsos domos affrontant: de parte circi in domos s. Michele, et de aquilonis in via vel in ipsa cisterna, de meridie in casas de Pulcra vel filios suos, et de occiduo in ipsas Pinnas subtiranas de civitate Olerdula. Et ipsos ferragenales subtus ipsos domos cum ipsas ficulneas affrontant: de parte circi, in terra de Guilmundo, et de aquilonis in ipsa rocha, ubi ipsos domos sunt fundati, vel in ipsa rocha subtus mansione de Eroigio, et de meridie in ortale de Eriogio sive de s. Petri, et de occiduo in via vel in chasas de Trasemiro. Et ipsum puteum et ipsa chasa et ipsa terra qui ibidem est affrontant: de parte circi in via vel in terra de Archenalde, et de aquilonis in ortale de Archenelde sive de Flavio, et de meridie in via vel chasas de Archenelde, sive en chasas de Oldrigo, et de occiduo in terra de Eldrigo vel in ipsa via ad ipsa valle. Et ipso verdegario affrontat: de parte circi in via, de aquilonis in terra de Bellucia, et de meridie in via, et de occiduo in vergedario de Felice. Et ipsa terra culta et erema, ad ipsa chosta, cum ipsas fichulneas affrontat: de parte circi in terra de Maria, et de aquilonis in ipsa valle, subtus Olerdula, et de meridie in terra de Radulfo vel de Geriberto, et de occiduo in ipsa rocha. Quantum infra omnes istas affrontaciones includunt, sic tradimus a Domino Deo celeste seu ad supradictam domum s. Cucufati martir, qui est situs in chomitatu Barch., in locum vocitatum Octaviano. Et omnia quod superius resonat, ab omnem integritatem, cum exios et regressios earum a proprio, in tale videlicet ratione vel ordine, ut ego, Suniefredus, levita, in diebus vite mee, tenere, et possidere faciam oc quod supra est exaratum; et post obitum meum remaneat a domino Deo sive ad supram dictam domum, ipsa medietate. Et si ista mea consanguinea Ermegodo me supervixerit, in diebus vite sue, tenere et possidere eam faciat ipsa alia medietate, si iuste vixerit, et virum non aprehenderit, sive in presente, sive in occulto, et si viruem aprehenderit, sive in presente sive in occulto, et illi probatum fuerit, protestatem abeant ipsi servi de s. Cucuphati, aprehendere ipsam omnem suam medietatem unde ego illi cartam conventatam feci, et mittere in servicio de Domino Deo sive de eiusdem martire, et postea, post obitos nostros, remaneat a domino Deo celeste sive ad electum eius supra nominatum s. Cucufatem almum martirem cenobitarum, seu ad servientes earum, usandi exrutandi secundum regulam beati Benedicti plenam abeant protestatem, cum exios et regressios earum, a proprio, et non cessent die noctuque oris atque momentis exorare Deum pro animas nostras. Quod post obitum nostrum si unus ex parentibus nostris, aut ullusque omo, qui contra hac donacione venerit pro inrumpendum, non hoc valeat vindicare, sed iram Dei omnipotentis incurrat, et in suo sancto servicio de illis qui scripti sunt in libro vite, quod in isto seculo bene numquam abeat et in alio sit consolacio illius cum traditore lude, qui sanguinem iusti tradidit. Et insuper, si unum, aut duo, vel tres dies vixerit, componat ista hec omnia centuplichata a Domino Deo celeste seu ad supradictam eis domum, sive ad servientes earum, cum illorum inmelioraciones. Et ista donacio firmis et stabilis permaneat modo vel omnique tempore.

Facta donacione IIII.° non. oct., a. XX.°V.° regnante Leutarius, rex.

S + m Seniofredus, levita, ss.; S + m Ermegodo, qui hanc donacione fecimus et firmare rogavimus; S + m Teudemirus; S + m Igigane; S + m Ella; S + m Donatus, ss.; Ss Sidelane, presbiter, ss.; Ss. Sidelane, presbiter, ss.; Endelecus; S + m Eroigius; Ego, Suniefredus, concedo a domum s. Cucufati martiri tonnas IIII et cubos II et tabula I et mapas II et toalia I et channadas II et schudellas XII et enapos II et banchos II.

S + m Sendredus, presbiter, qui hec scripsi cum literas superpositas in verso XXI et ss. die et anno quod supra."

[O]: Perdut.

A: ACA: Cartulari Sant Cugat núm. 392, foli 118.

a: J. Rius i Serra: Cartulario de Sant Cugat, vol. I, Barcelona 1945, doc.130. pàgs. 104–106


Traducció

"En nom de la santa i indivisible Trinitat. Jo, Sunifred, levita, i Ermegodo, dona. Ens sembla cosa bona edificar temples al Senyor i ornar-los amb concessions dels nostres béns; hem sentit les prèdiques dels sants Pares que diuen que l’almoina allibera de la mort l’ànima. Reconeixem els pecats que ens afligeixen i que pesen prou bé massa damunt nostre i supliquem la pietat divina perquè Déu sigui benèvol envers tots els nostres pecats, amén. I per això concedim i lliurem al Senyor Déu celestial i a la casa del monestir de Sant Cugat màrtir la nostra torre i les nostres cases que hi ha en aquest lloc, les corts i les altres cases i els casals que hi ha i el nostre alou que hi ha en el mateix lloc, tant la part cultivada com la part erma, les nostres vinyes que hi ha en el mateix lloc, el nostre molí, els nostres estris de moldre amb llurs glevers i caps de rec, amb les deus d’aigües, les conduccions i els desguassos —els que hi van i els que hi vénen, els que pugen i els que davallen— i els nostres horts amb llurs arbrers fruiters, amb els nostres horts, juntament amb els arbres i els nostres prats i pastures i els nostres mars per a la pesca, el bosc amb els turons i els ullastres que hi ha, les nostres vinyes que ara tenim o que puguem adquirir a la vila anomenada la Torta i les nostres cases on residim amb el que les envolta i amb la pedra que Déu hi fundà, i les sitges que hi ha prop de la Sagoma, i els nostres farraginals amb llurs figueres, i el nostre pou amb l’aigua, la casa i la terra que hi ha amb els seus arbres, i el nostre fruiterar que es troba a la vall, i la terra de la costa, tant cultivada com erma, amb les figueres que hi ha en aquest lloc. Totes aquestes coses es troben al comtat de Barcelona, al terme de la ciutat d’Olèrdola o dintre els seus murs. La torre i l’alou que hi ha, juntament amb els molins i els molinars, i les vinyes i les altres coses que hi ha, em pervingueren a mi, Sunifred, levita, per dret de compra; les vinyes que hi ha a la Torta em pervenen per dret d’herència i d’altres per compra; les meves cases em pervenen per compra meva o del meu pare o de la meva mare, o dels meus parents, o per haver-les construït jo; els farraginals i el pou amb la terra, el verger i la terra de la costa em pervenen dels meus parents o per compra meva; i a mi, Ermengodo, dona, em pervenen per la carta convinguda que em féu aquest consanguini meu, Sunifred, diaca. La torre amb l’alou, les vinyes, els molins i totes les coses que hi ha tenen aquestes afrontacions: per la banda de tramuntana el terme que comença a les Monederes i continua al costat de la terra de Quiric fins al corrent extrem del riu; per la banda de l’aquiló comença damunt del gual de Santa Margarida i inclou el riu i tots els aiguamolls que hi ha, i va prop de la terra de Joan, de la terra de Rum, de la terra de Teudemir, de la terra de Morlí, de la terra de Teudeví, de la terra de Flàvia, i pel peu de les riberes i del Castellar fins a la peça de terra que hi ha sota els nostres molins; a migjorn comença sota els molins i continua pel costat de la terra de Llobet, ardiaca, i pel costat de la terra de Ranemir i dels seus hereus, i puja fins a la calçada Francesca i les carreroles; a ponent comença al puig de les carreroles, i continua per la calçada fins a les parets antigues anomenades Monederes i el riu. Les vinyes de la Torta tenen aquestes afrontacions: per la banda de tramuntana el terme comença a les vinyes de la Santa Creu i de Santa Digna; a llevant, al mig del torrent; a migjorn, davalla pel torrent i afronta amb la vinya d’Ermegodo i d’Imbart i dels seus hereus; a ponent, al camí que va a Santa Digna. Les cases tenen aquestes afrontacions: per la banda de tramuntana el terme comença a les cases de Sant Miquel; a llevant, al camí de la cisterna; a migjorn, a les cases de Pulcra i els seus fills; a ponent, a les Pinyes de sota la ciutat d’Olèrdola. Els farraginals i les figueres tenen aquestes afrontacions: per la banda de tramuntana el terme comença a la terra de Guilmon; a llevant, a la roca on són edificades les cases i a la roca que hi ha sota la masió d’Eroïgi; a migjorn, a l’hort d’Eroïgi i de Sant Pere; a ponent, al camí i les cases de Trasemir. El pou, la casa i la terra que hi ha en aquest lloc tenen aquestes afrontacions; per la banda de tramuntana afronten amb el camí i la terra d’Arquenilda; a llevant, amb l’hort d’Arquenilda i de Flavi; a migjorn amb el camí i les cases d’Arquenilda, i amb les cases d’Eldrigi; a ponent, amb la terra d’Eldrigi i el camí que segueix la vall. El verger té aquestes afrontacions: per la banda de tramuntana afronta amb el camí; a llevant, amb la terra de Bel·lúcia; a migjorn, amb el camí a ponent, amb el verger de Feliu. La terra, cultivada o erma, que hi ha a la costa juntament amb les figueres té aquestes afrontacions: per la banda de tramuntana afronta amb terra de Maria; a llevant, amb la vall, sota d’Olèrdola; a migjorn, amb terra de Radulf i de Geribert; a ponent, amb la roca. Tot el que hi ha inclòs dintre d’aquestes afrontacions, ho lliurem al Senyor Déu celestial i a l’esmentada casa de Sant Cugat màrtir que és situada al comtat de Barcelona, al lloc anomenat Octavià. I totes les coses que consten més amunt, totes íntegrament, amb les seves entrades i sortides, les dono en propietat amb la disposició i condició que jo, Sunifred, levita, tingui i posseeixi el que ha quedat escrit més amunt durant els dies de la meva vida; i que després de la meva mort la meitat resti per a Déu i la casa abans esmentada. I si aquesta parenta meva Ermegodo em sobreviu, que tingui i posseeixi l’altra meitat durant els dies de la seva vida, mentre visqui justament i no es maridi, ni públicament ni en secret; i si es maridava, ja sigui públicament ja sigui en secret, i això es demostrava, que els servents de Sant Cugat tinguin potestat per a apoderar-se d’aquesta meitat de la qual jo li he fet carta convinguda i posar-la al servei del senyor Déu i del seu màrtir, i que després, un cop siguem morts, resti per al Senyor Déu celestial i per al seu elegit, el sobredit màrtir Sant Cugat, nodridor dels cenobites, i per als seus servents, i que tinguin plena potestat per a fer-ne ús i fruir-ne segons la regla de Sant Benet, amb les seves entrades i sortides, amb dret de propietat, i que no cessin, nit i dia, en qualsevol hora i en qualsevol moment, de pregar Déu per les nostres ànimes. I si després de la nostra mort algun dels nostres parents o alguna altra persona anés en contra d’aquesta donació amb la intenció de trencar-la, que no pugui reclamar-ho sinó que encorri la ira de Déu omnipotent, que en aquest segle no rebi mai els serveis sagrats d’aquells que són escrits en el llibre de la vida, i que en l’altre món el seu consol sigui la companyia de Judes que lliurà la sang del just. I a més, si vivia durant un dia o dos o tres, que pagui per centuplicat l’esmena de totes aquestes coses al senyor Déu celestial, a la seva casa abans esmentada i als seus servents, amb les seves millores i que aquesta donació resti ferma i estable des d’ara i per tots els temps.

Aquesta donació ha estat feta el dia quart de les nones d’octubre de l’any vint-i-cinquè del regnat del rei Lotari.

Signatura de Sunifred, levita, que ho subscriu. Signatura d’Ermegodo, que hem fet aquesta donació i hem pregat que fos signada. Signatura de Teudemir. Signatura d’Igigà. Signatura d’El·la. Signatura de Donat, que ho subscriu. signatura de Sidelà, prevere, que ho subscriu. Signatura d’Edelenc. Signatura d’Eroïgi. Jo, Sunifred, concedeixo a la casa de Sant Cugat, màrtir, quatre tones, dos cups, una taula, dos tovallons, unes estovalles, dues almorratxes, dotze escudelles, dos anaps i dos bancs.

Signatura de Sendred, prevere, que ho he escrit amb lletres sobreposades a la línia vinti-u i ho he subscrit el dia i l’any abans esmentats.

(Traducció: Joan Bellès i Sallent)

Castell

Fortalesa medieval bastida sobre una torre-talaia d’època romano-republicana.

ECSA - J. Bolòs

Aprofitant la ben construïda torre talaia d’època romana republicana, en el punt més elevat de l’acròpoli, es va edificar al seu entorn el castell medieval, del qual han pervingut escasses restes fins als nostres dies, com ara part d’una volta dibuixada encara força sencera per Laborde, possiblement un aljub i una alta paret de pedra i morter. En aquest sector no s’han efectuat excavacions arqueològiques modernes i, per tant, no es disposa de dades sobre l’estructura, les dimensions i les dependències del castell. Desconeixem també si el castell era la residència habitual del senyor d’Olèrdola o era ocupat tan sols pels soldats encarregats de la defensa del castell.

En el moment d’alçar-ne el castell medieval, la muralla romana, que tancava únicament l’istme nord, fou perllongada fins a aconseguir el tancament murat total del recinte. Aquesta defensa, de construcció més tosca que l’anterior, en pedra irregular i morter, s’assenta directament sobre l’escarpada cinglera, cosa que ha ocasionat la seva quasi total desaparició en els nostres dies. Tanmateix s’ha especulat sobre la possibilitat que en època medieval es remuntés el llenç romà, ja que per sobre de l’opus poligonal s’observa un parament de construcció més basta; això no obstant, aquest canvi és inapreciable en el llenç intern de la muralla, totalment homogeni. Com a entrada principal es manté la mateixa que en època romana i anterior, flanquejada per dues torres, però no es pot descartar la possibilitat d’altres entrades laterals secundàries, com l’escala tallada a la roca que comunica l’extrem nord-oest amb la font situada al peu de la cinglera i en la qual poden observar-se restes dels encaixos per la tanca. (RBN-NMC-JAG)

Bibliografia

  • Bofarull, 1836, vol. I, pàgs. 252–254
  • Bofarull, 1876, pàgs. 40–162
  • Ferrer, 1949, núm. XXIV, pàgs. 113–123
  • Rius, 1945–47, 3 vols
  • Sobrequés, 1961
  • Els castells catalans, 1971, III, pàgs. 672–682
  • Ripoll, 1977
  • Llorach, 1983, pàgs. 229–230