Situació
Torre de planta circular, molt ben conservada, que es dreça al centre de la població.
ECSA - J. Bolòs
Aquesta torre és situada al cim d’una petita elevació de la plana penedesenca, prop de Vilafranca del Penedès.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF905759.
Des de Vilafranca del Penedès surt una carretera que mena a Moja. La torre és situada al centre de la població, prop de l’església. (JBM)
Història
El lloc de Moja s’esmenta ja l’any 981, en la venda de terra i vinya, feta per Banzi i altres homes a Guislamany. En el testament d’Adalbert, fill del vescomte de Barcelona, del 1010, es donà l’alou de Moja al monestir de Sant Cugat del Vallès. Aquest fet comportà que el germà d’Adalbert, Geribert de Subirats, no acceptés la donació de la torre de Moja al monestir. Això motivà la intervenció del comte de Barcelona, el qual l’any 1013 va reconèixer que la torre pertanyia al monestir de Sant Cugat, com també el seu terme i les seves pertinences.
Sant Cugat va augmentar gradualment les propietats a Moja. El 1109 el comte Ramon Berenguer III va donar al monestir vallesenc la farga i la ferreria que tenia a Moja.
El monestir cedí la custodia del lloc a diferents famílies. Així, el 1114 l’abat de Sant Cugat establí a Bernat i a Sicars els feus d’Arnau, pare de l’esmentat Bernat, i els encomanà la batllia de Moja amb la torre que havien de reconstruir. La torre potser havia estat destruïda en les ràtzies almoràvits del començament del segle XII. Pocs anys després, el 1187, Sant Cugat encomanà a Guerau de Mogà la fortalesa i la batllia de la quadra de Moja.
Al segle XVII, el domini útil de la quadra de Moja, el tenia la família Copons, Ramon de Copons i de Grimau, senyor de la torre de Moja, que va rebre l’any 1702 el títol de marquès de Moja.
Actualment, la torre és de propietat privada i no té cap utilitat. Fa anys que s’hi construïren dos pisos embigats, s’hi arreglà la teula i s’hi feren uns merlets de totxo, però totes aquestes reformes no han afectat l’essencial de l’edifici. (SLIS)
Torre
Planta i alçat d’aquesta antiga i interessant fortificació.
J. Bolòs
És una torre de planta circular. Té un diàmetre intern de 515 cm i un gruix de les parets, al nivell de la porta, de 185 cm. L’alçada total de l’edifici és de 14 m, des del sòl exterior fins al terrat. L’interior resta dividit en dos grans compartiments: un d’inferior (fins a uns 7,5 m aproximadament), ara tancat, possiblement cobert amb una cúpula, i un altre de superior, acabat amb una cúpula. Aquest espai superior devia restar dividit també, potser com ara, per dos trespols de fusta. El primer, situat a 2,25 m, coincideix amb el nivell de la porta; uns 2,4 m més amunt n’hi ha un altre.
La porta, orientada a l’oest, fa 80 cm d’ample per 130 cm d’alt. És acabada per un arc de mig punt, format per 9 dovelles i uns muntants monolítics de pedra escairada.
Les parets són fetes de pedres poc treballades, però col·locades en filades i unides amb morter de calç. Els murs eren arrebossats a l’exterior.
Aquesta torre, que ha arribat fins a nosaltres en un estat de conservació admirablement bo, pot ésser datada cap al segle X. (JBM)
Bibliografia
- Rius, 1945-47, 3 vols, pàssim
- Els castells catalans, 1971, III, pàgs. 756-757, 765, 781-782
- Llorach, 1983, pàgs. 122-123