Torre de Viladellops (Olèrdola)

Situació

Torre de planta circular, esberlada a partir del primer pis.

ECSA - J. Bolòs

Torre situada a l’interior del veïnat de Viladellops, en una zona muntanyosa i més boscosa, al sud-est del terme d’Olèrdola.

Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF944736. (JBM)

Història

S’esmenta per primer cop el lloc el 976, en una donació de terres situades dins el terme del castell d’Olèrdola. L’alou de Viladellops fou donat pel febrer del 992, en parts iguals, al monestir de Sant Cugat del Vallès i al monestir de Sant Pere de les Puelles pel jutge Teudiscle. Més tard fou una possessió de l’orde dels hospitalers. El prior de la comanda de Sant Valentí reclamà el 1297 al lloctinent del veguer de Vilafranca que defensés el lloc, que era de jurisdicció hospitalera, contra Bernat Soler i l’abadessa de les Puelles. Aquest plet fou molt llarg i no fou reconegut fins el 1451, quan la reina Maria dictà sentència. En una acta que aixecà un advocat l’any 1809 en nom dels hospitalers d’aquesta possessió es diu que la torre estava en ruïnes. Per Viladellops passava un antic camí de Sitges a Vilafranca que contornejava Ribes. (SLIS)

Torre

Torre de planta circular. Té al nivell inferior un diàmetre de 300 cm i els seus murs fan un gruix de 140 cm. Només es conserva fins al nivell del pis principal, on hi devia haver la porta. A l’interior, el nivell del terra és a 2,3 m del sòl exterior. Uns 3 m més amunt començava la cúpula. L’alçada fins al nivell del primer pis, des de l’exterior, devia ésser, doncs, de prop de 7 m.

L’aparell és format per pedres irregulars, arrenglerades, però poc treballades. A l’interior, s’endevina una espècie d’opus spicatum poc acurat.

Al costat oest de la torre hi ha adossat un petit edifici que és considerat una presó, bé que alguns el consideren la capella de Sant Joan Vell. Fa 4,25 m d’ample per 4,5 m de llarg i té una alçària de només 180 cm.

La torre, que segurament era acompanyada d’un recinte més o menys ampli, situat on ara hi ha la masia adjacent, la podem datar cap al segle XI. (JBM)

Bibliografia

  • Rius, 1945-47, vol. I, pàg. 91
  • Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 757-758
  • Buron, 1989, pàg. 37