Situació
Capitells de la masia de Can Cerdà de Ferran, ambdós esculpits i encastats a l’arc que fa d’entrada, semblen relacionats molt directament amb l’escultura de Sant Sebastià dels Gorgs.
ECSA - F.J. de Rueda
La masia de Can Cerdà es troba a la caseria de Ferran, situada al nord del terme d’Olèrdola.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF948789.
Per a arribar a Ferran seguint la carretera N-340, venint de Barcelona, s’ha d’agafar una desviació que hi ha a mà esquerra, uns 2 km abans d’arribar a Vilafranca del Penedès, i a pocs metres hom troba les primeres cases del veïnat. (MLIR)
Capitells
A la masia de Can Cerdà es conserven en força bon estat dos capitells encastats un a cada banda de la porta d’entrada. Ambdós tenen la mateixa forma troncopiramidal invertida i presenten decoració figurada a les dues cares avui dia visibles.
El capitell de l’esquerra (segons l’espectador) mostra la representació d’una arquitectura figurada mitjançant tres arcades, de les quals només la central resta completa, mentre que de les extremes tan sols es veu —en la disposició actual— la meitat. A l’arcuació central hi ha un personatge masculí que apareix lligat a la construcció a través de dues cordes —una a cada costat—, les quals li passen per damunt de les espatlles i per sota dels braços. Sosté un objecte pràcticament cilíndric, que té un broc, en actitud d’introduir-se’l a la boca; sembla tractar-se d’un carretell. Unes estries obliqües lleugerament corbes a banda i banda del personatge reomplen l’espai que, d’altra manera, hagués quedat sense decorar.
Les arcades extremes contenen tan sols formes ornamentals de tipus geomètric, però seguint el mateix esquema compositiu de la central: la zona superior és ocupada per un motiu d’espiral i la inferior per un seguit d’estries lleugerament corbes i disposades obliquament. A més, a la zona superior de les dues cares hi ha una protuberància en forma de dues dents de serra.
Al capitell oposat hi ha dos animals fantàstics alats, concretament grius. Tots dos recolzen les potes a la base del capitell i estan disposats contraposadament. Tanmateix, giren els llargs colls vers darrere, enfrontant-se, i amb els becs es mosseguen les ales. Potser conflueixen en un sol cap d’au, com sovint succeeix; el fort desgast que pateix aquesta zona no permet d’esbrinar-ho. A la part central de la zona superior de les dues cares hi ha representat un floró. Un seguit d’estries disposades obliquament a les parts extremes i un motiu d’ondes entre els florons i l’angle del capitell, ocupat pel que sembla el plomatge que sorgeix dels caps dels animals, reomplen la superfície de la zona superior.
És habitual en el romànic trobar figures antropomorfes, de vegades de trets monstruosos, col·locades als angles dels capitells. En el nostre cas, a més, el personatge beu d’un carretell, representació que en ocasions trobem en algunes obres escultòriques, preferentment en permòdols, com succeeix a la Seu Vella de Lleida o al monestir de Vallbona de les Monges. Més freqüent és la representació isolada del carretell (monestirs de Vallbona i de Santes Creus, o esglésies de Sant Martí Sarroca i Santa Maria d’Agramunt, entre d’altres). El tema dels animals afrontats apareix reiteradament en l’escultura romànica. Ara bé, generalment els animals es recolzen damunt les potes posteriors, tenint les davanteres aixecades, postura que difereix de la que trobem en el capitell estudiat, on les quatre potes de cada animal descansen a terra. Aquesta disposició és la que també apareix en un capitell de l’ala oriental del claustre de Sant Sebastià dels Gorgs.
L’artífex d’aquests dos capitells realitzà un treball força detallista. En el de l’esquerra veiem, per exemple, un seguit de maons a l’arrencada dels arcs de la cara externa, i diverses incisions que recorren la superfície del carretell. El soguejat de les cordes que subjecten el personatge ha estat dibuixat bastant acuradament. En el capitell oposat veiem com els cossos dels animals són recorreguts per unes estries obliqües i els colls per una mena d’escames; aquestes semblen per la forma puntes de diamant, tot i que a l’alçada intermitja han estat substituïdes pel motiu d’estries.
Malgrat tot, la qualitat dels dos capitells és mediocre, pecant les figures d’una certa rigidesa i pesantor. Formalment, es poden relacionar amb les escultures de Sant Sebastià dels Gorgs. Ja hem comentat que la disposició dels animals fantàstics és la mateixa que allí apareix. També el tipus de cara de la figura masculina és similar a la que trobem en un altre capitell de la galeria de llevant del claustre d’aquell monestir, on apareixen dues feres devorant sengles figures masculines. Malgrat l’erosió que pateix aquesta peça, observem la mateixa forma del cap i uns trets facials molt similars, consistents en uns ulls grossos i un nas molt camús.
Desconeixem la procedència d’aquests dos capitells i si eren originàriament decorats en dues de les cares, tal com els veiem actualment, o en més. Per les similituds estilístiques amb l’escultura de Sant Sebastià dels Gorgs podria aventurar-se una procedència d’aquest cenobi. De tota manera, el tipus de material emprat en ambdós casos és diferent. Segons F. Español (Pladevall-Adell-Español, 1982, pàgs. 213 i 220–223) cal datar els dos capitells de Sant Sebastià dels Gorgs a què hem fet referència entre el final del segle XII i el principi del XIII. Aquesta datació sembla avinent també respecte dels dos capitells encastats a la masia de Can Cerdà. (FJRR)
Bibliografia
- Llorach, 1980, pàg. 55
- Llorach, 1984, pàg. 228 i fig. pàg. 356