Situació
Singular capella adossada a una balma per la part de llevant i reforçada interiorment per arcs formers.
ECSA - E. Pablo
L’església de Sant Salvador es troba en una posició encimbellada, adossada a la part alta de la cinglera, que forma la vall de la riera de Pontons, just al davant de l’església de Sant Joan de la Muntanya.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF773857.
El camí per anar-hi surt de la carretera de Pontons a Vilafranca, a uns 2 km de Pontons, i passa per la colònia Penyafort, des d’on surt el camí, que segueix el riu, i que cal deixar als 300 m, per enfilar-se fins a la part alta del cingle, on hi ha l’església. (JAA)
Història
Fins ara no s’ha trobat cap dada d’aquesta capella de l’època romànica. Les poques notícies que se’n tenen són a partir del segle XIV, concretament de l’any 1319. El 1508 queda consignada en una visita pastoral. A mitjan segle XVIII es concedí permís per a captar a la rodalia per al sosteniment del petit temple. Això sembla indicar que l’església tenia pocs feligresos i per això tant els eremitans com la mateixa capella devien patir privacions. El 1777 consta que la capella de Sant Salvador era dels pares bernats del castell de Pontons. (SLIS)
Situació
És un edifici de tipologia molt curiosa, forçada pel seu inusitat emplaçament, que semblaria correspondre més a una edificació de tipus militar que no pas a una església. Més que parlar d’una nau, hem de parlar d’una sala, coberta amb volta de canó, adossada, per llevant, a la roca, amb els murs sud i oest reforçats per arcs formers de perfil apuntat, i amb la porta oberta a la façana nord. El mur de ponent, que s’encara a la vall, presenta una finestra d’una sola esqueixada, i és suportat per un gran arc, situat per sota el paviment de l’edifici, que li confereix una imatge plàstica molt peculiar.
Els murs són construïts amb un aparell de carreu ben escairat, sense polir, i irregular, disposat en filades uniformes i irregulars, amb els angles formats per grans carreus ben treballats i polits, i amb peces també ben treballades en la formació dels arcs interiors, i de la porta, l’arc de la qual és formada per dovelles grans, ben tallades, com les peces dels seus brancals.
Resulta difícil establir un marc tipològic o cronològic per a un edifici com aquest, amb una arquitectura tan fortament condicionada pels trets de la seva especial implantació, però les característiques de la seva construcció permeten de situar-lo com una obra tardana, ja dins el segle XIII avançat, o potser, fins i tot, del segle XIV. (JAA)
Bibliografia
- Virella i Bloda, 1980b, pàg. 12
- Cruañes, 1980, pàg. 42
- Virella i Bloda, 1982, pàg. 137
- Llorach, 1983, pàgs. 158-159