Situació
Un dels vestigis més característics de l’antiga església, corresponent al portal, aprofitat en construir l’edifici actual el segle passat.
ECSA - E. Pablo
L’església parroquial de Sant Llorenç es troba als afores, al nord, del casc urbà de Sant Llorenç d’Hortons, i la rectoria ocupa tot el costat oest, i part del sud del temple. (JAA)
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF019919.
Història
La primera referència d’aquesta església és de l’any 945. En l’acte de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, la comtessa Riquilda, muller del comte Sunyer, va llegar a aquest cenobi l’església de Sant Llorenç d’Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementen i sagrera.
Santa Cecília posseïa a Hortons importants alous, com el de Sorba, donat al monestir el 978 pel monjo Geldemir. En un plet esdevingut entre Umbert, senyor de Gelida, i els habitants de l’alou de Sorba es denuncià que aquest senyor obligava l’església de Sant Llorenç d’Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va resoldre que a partir d’aquell moment la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília en el dia de la seva festivitat.
L’any 1304 Sant Llorenç figura com a sufragània de Sant Pere de Gelida. Tanmateix, avui dia l’església de Sant Llorenç d’Hortons forma parròquia independent. L’edifici actual és modern. (RRT)
Església
Es tracta d’un edifici d’estil neoclàssic, construït al segle XIX, sobre una part de l’església original, els vestigis de la qual foren identificats l’any 1977, i són visibles des de la rectoria (L’Alt Penedès, 1986, pàg. 125). Aquests vestigis consisteixen en el mur de ponent, sencer, en el qual es conserven els muntants d’un campanar d’espadanya de dos ulls, i part del mur de migdia, on es conserva una finestra de doble esqueixada, i part de la porta de l’església, que tenia una arquivolta, com un guardapols, repicada, que emmarca les dovelles de l’arc.
Per aquestes restes podem saber que l’església original era un temple d’una sola nau, possiblement coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular, els fonaments del qual es trobarien sota el paviment de l’església actual. (JAA)
Pica
A l’interior de l’església es conserva una pica baptismal sense cap decoració encastada a la paret, en un angle format pel que devia ser la part exterior del mur romànic i una paret construïda posteriorment, pertanyent a la sagristia. Sembla que aquest recinte havia servit de quadra i que la pica s’utilitzava com a abeurador (vegeu annex en aquest volum). (ECO-XVT)
Bibliografia
- Llorach, 1983, pàgs. 45–46
- Virella i Bloda, 1982, pàgs. 104–106
- Cruañes-Virella, 1984, pàgs. 48–49
- Mauri-Rovira, 1990, pàgs. 4 i 5