Sant Miquel de Segur (Calafell)

Situació

Vista de la capella des del costat sud-est, amb la seva característica capçalera de dos absis.

ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver

L’església de Sant Miquel de Segur és situada a la sortida de la urbanització de Segur de Calafell uns 150 m en direcció a muntanya, a l’esquerra de la carretera del Vendrell a Vilanova. (JCR-LICS-JAA)

Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF835616.

Història

És poquíssima la documentació servada que fa referència a aquesta capella. La trobem esmentada per primera vegada el 1238 quan Guillem de Crebaino, marit d’Ermessenda de Cunit, atorgà a l’abat Pere d’Armenys, del cenobi de Sant Cugat, el dret de patronat de la capella de Santa Maria de Segur amb honor i dependència. Per una visita pastoral del 1415 es coneix que tenia dos altars dedicats a Santa Maria i sant Miquel i que la servia un tal Guillem Boixet; és a dir, un altar en cadascun dels absis construïts. L’altar major era dedicat a sant Miquel, com ho demostra una visita pastoral del 1777 que esmenta la capella de Sant Miquel de la quadra de Segur, del marquès de Llupià. La capella era sufragània de Sant Cristòfol de Cunit. (SLIS)

Església

Planta de la capella.

ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver

Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coronada a llevant per una curiosa capçalera formada per dos absis semicirculars de la mateixa mida, oberts per uns arcs presbiterals curts.

La nau és coberta amb volta apuntada, reforçada per un arc toral, també apuntat. Per contra, les voltes i els arcs d’obertura dels absis són de mig punt. Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada, com les que hi ha a la façana sud, sobre la porta del temple, i en la façana oest.

La porta és oberta en arc de mig punt, emfatitzada per una arquivolta en degradació, i per un adovellat molt destacat de l’arc exterior, emmarcat per un guardapols, que enllaça amb la imposta d’arrencada dels arcs que, com els brancals, és força erosionada. La resta de les façanes són llises, llevat d’una senzilla imposta horitzontal que forma una mena de frontó en la façana de ponent, i de l’ornamentació dels absis composta de quatre lesenes, mancades d’arcuacions, que lògicament devien coronar les lesenes.

Sobre l’arc d’obertura de l’absis central hi ha un petit campanar d’espadanya, escapçat, d’un sol ull.

Pel seu aspecte, l’església de Sant Miquel de Segur és un edifici amb tota l’aparença d’haver estat concebut com un edifici d’una nau, acabat per una capçalera trebolada, amb tres absis de la mateixa mida, i executat seguint el model de les formes llombardes, però que, per circumstàncies desconegudes, no s’arribà a completar, i quedà amb una curiosa capçalera, l’actual; no s’ha d’excloure, però, que l’absis sud fou afegit, posteriorment, a l’obra d’un edifici d’una sola nau i un sol absis.

Actualment, durant els primers mesos del 1991 s’han portat a terme treballs de desherbatge, consolidació, restauració, fixació i neteja de la major part de l’edifici. (JCR-LICS-JAA)

Treballs de restauració posteriors

Amb motiu de la restauració de l’església, entre els mesos de gener i març del 1991 el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya feu una intervenció arqueològica en l’edifici. Es localitzà a l’exterior, al sector de migdia, una necròpoli, amb tombes datables a partir del segle XII (al sud-est) i d’altres de més tardanes (segles XV-XVI). (CPO)

Bibliografia

  • Ferrer-Soler, 1946, Pàgs. 12-15
  • Llorach, 1983, pàgs. 189 i 190
  • Cruañes, 1990, pàgs. 89 i 90