Castell de Llorenç del Penedès

Situació

Torre circular alt-medieval, molt modificada i mig embeguda dins la construcció moderna.

ECSA - M. Raurich

El castell i la seva torre són situats en un extrem del poble de Llorenç.

Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF789715.

Llorenç és situat al costat de la carretera que va del Vendrell cap a Sant Jaume dels Domenys. La torre i l’edifici del castell es veuen sortint del poble, a mà esquerra. (JBM)

Història

El lloc i la quadra de Llorenç formaven part del terme de Castellví de la Marca. El topònim Llorenç és documentat des de mitjan segle X. La primera referència del castell o el poble de Llorenç és dels anys 1020-30, en què era senyor feudal del castell i les terres de Llorenç Mir Llop Sanç de Banyeres. Però no és fins a l’any 1151 que tenim la primera informació fiable corresponent a l’alou de Ramon de Laurentio com a afrontació d’una terra erma. Aquest document és un cens signat per Guillem de Castellvell i Ponç Pere de Banyeres a favor de Miró de Saifores sobre una terra erma situada a Castellví de la Marca. L’any 1170 signa un tal Raimundi de Lorens en la cessió feta per Guilla de Banyeres al monestir de Santes Creus d’una part de l’honor de Vila-rodona.

L’any 1346, el noble Bernat de Tous dona conformitat a la venda efectuada per Arnau Gerard i la seva dona Castella del castell de Llorenç (de castro de Laurentio) a Berenguer Gerard i la seva dona Elisenda, del mateix lloc, d’una peça de terra situada a l’indret dit Fontanelles del terme del castell de Llorenç. És a dir, per primer cop tenim consignat el castell de Llorenç amb el nom del seu posseïdor, Bernat de Tous, que s’autotitula, tot signant de pròpia mà, senyor de Llorenç i de Tous. Els Tous eren un llinatge poderós que tenia els castells de Cabrera i de Tous i la quadra de Vallbona, a l’Anoia, la castlania i els feus de Claramunt i els castells de Banyeres, Llorenç i Lleger.

Al segle XVI consta que el castell era dels Desbosc i després passà als Foixà i els barons de Maldà. Actualment el castell ha estat restaurat excessivament. En una de les portes figura la data del 1792 i en una altra la del 1848, tot i que pensem que la restauració és posterior. Es conserva una torre rodona, adossada a les altres edificacions, que malgrat l’esmentada restauració, és un dels elements més antics del castell. A la portalada del baluard del castell i sobre del portal adovellat destaca el frontal d’un sarcòfag amb quatre escuts nobiliaris. (SFM-ALS)

Castell

La torre del castell de Llorenç és l’element constructiu més antic d’aquesta casa palau, restaurada cap a l’any 1910. És una torre de planta circular, que encara té una alçada força considerable. Tot i que no hagi estat possible d’entrar-hi per a prendre’n les mides, per les característiques que presenta l’exterior, sembla que ha de correspondre a una torre de l’alta edat mitjana, semblant a d’altres que hi ha en pobles pròxims a aquesta contrada del Baix Penedès, com ara la de l’Ortigós, Lleger, Banyeres, etc. (JBM)

Bibliografia

  • Udina, 1947, pàg. 61
  • Iglésies, 1963, pàg. 77
  • Carbonell-Virella, 1970b
  • Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 799-801