Situació
Vista general de la fortalesa, on sobresurt la torre circular, contigua a l’església parroquial de Santa Magdalena.
ECSA - J. Bolòs
Castell situat a la part alta del poble de Canyelles, al costat de l’església. Des del castell es domina una de les valls que hi ha entre la costa i la plana del Penedès i la via que comunicava Ribes i Vilanova amb Olèrdola i Vilafranca.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF932717.
Podem agafar la carretera que va de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès. El castell, restaurat, resta envoltat de muralles i construccions modernes, al costat de la població. (JBM)
Història
La primera notícia del terme de Canyelles és de l’any 992, en què Ènyec, anomenat Bonfill, i Ervigi lliuraren al monestir de Sant Cugat del Vallès i al de Sant Pere de les Puelles l’alou de Viladellops. Canyelles formà una quadra dins el terme d’Olèrdola.
Malgrat que a l’època romànica no es parli del castell, es perfila a l’indret la formació d’un llinatge interessant, els Canyelles, els quals tingueren un gran prestigi, sobretot al segle XIII. El 1191 el rei Alfons I el Cast, en confirmar la possessió de Vilafranca entre els altres cavallers, esmenta Dalmau Canyelles, el qual el 1200 fou castlà de Vilafranca. Al segle XIV la quadra de Canyelles va passar als Marquet, ciutadans de Barcelona, i d’aquests als Terrer (segle XV), que s’intitularen barons de Canyelles.
Possiblement, dins la quadra es degué bastir abans del 1300 una fortalesa, de la qual no tenim cap informació. El castell apareix documentat a partir del segle XIV. Va ser restaurat el 1858 pel baró de Canyelles i conserva una torre circular i un pany de muralles amb merlets d’època posterior al segle XIII. (SLIS)
Castell
Del castell resta principalment una torre de planta circular força alta. Té un diàmetre intern de poc més de 2 m i, a peu pla, els murs tenen un gruix d’uns 135 cm. A la part alta, les parets són molt més primes (uns 80 cm). El mur, d’acord amb el que es pot veure a la paret superior, és fet de pedres gairebé sense treballar poc o molt arrenglerades. A la zona alta, veiem unes petites espitlleres. Cal suposar que, al nivell del primer pis, hi havia la porta principal. Cap a la banda oriental de la torre hi ha un mur corb amb un gruix d’uns 1,2 m, que potser pertany a l’edifici medieval. Totes les sales i construccions modernes que hi ha al voltant d’aquesta torre són tancades per una muralla, també moderna. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 869-873
- Virella i Bloda, 1990