Situació
Restes de construccions d’època romana i medieval situades a la muntanyeta d’en Mestre, suau elevació que s’alça 1 km a l’est del poble de Sant Pere de Ribes.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF985688.
A l’entrada de Sant Pere de Ribes, venint de Sitges, cal anar cap a l’escola Els Costarets. Entre aquesta i la masia de Ca l’Escolà surt un camí que va cap al nord-est i porta fins al jaciment, situat uns centenars de metres més enllà.
Excavacions arqueològiques
Planta i secció d’un cup medieval localitzat durant les excavacions d’aquest jaciment romà.
J.M. García, S. Lezana, M. Miret i N. Moragas
L’any 1950, Ramon Miret feu uns primers estudis del lloc, que comportaren l’excavació de les sitges i de la cisterna romana. Durant dues campanyes realitzades els anys 1989 i 1990, es dugué a terme una excavació sistemàtica del jaciment, realitzada per Joan Manuel Garcia, Sílvia Lezana, Magí Miret i Natàlia Moragas.
Gràcies a aquestes excavacions, s’han estudiat i publicat (Garcia, Lezana, Miret, Moragas 1990, pàgs. 49-70) les característiques de diverses estructures constructives d’època romana i medieval.
De l’època romana cal destacar una cisterna, un paviment d’opus signinum per a un dipòsit i un empedrat. Aquestes construccions foren interpretades pels excavadors com a instal·lacions destinades per a l’elaboració del vi. La cisterna sembla que fou utilitzada al llarg de tota l’ocupació romana, fins al segon quart del segle III dC.
Cap al segle XI o XII, aquest lloc va tornar a ser habitat. Tot i que no s’hi ha trobat cap habitatge (només diverses instal·lacions relacionades amb activitats productives), aquest moment correspon, a bona part de Catalunya, a l’època en què es produí la difusió de l’hàbitat dispers (Bolòs, 1991, pàgs. 263). D’aquesta primera etapa, es trobaren, en la superfície, diversos trossos d’olles i d’altres atuells, com per exemple unes escorredores o recipients per a fer formatges, amb nombrosos orificis, com en un colador.
Al sòl rocós, prop de la cisterna romana, es descobriren dues sitges destinades a guardar-hi cereals. La sitja 2, per exemple, tenia una forma troncocònica, amb el sòl força pla. El diàmetre, a la part inferior, era d’uns 170 cm, la boca d’uns 75 cm i tenia una alçada d’uns 190 cm, amb una tapa de pedra de forma discoide, que era recoberta amb fang. Sembla que a la baixa edat mitjana deixaren d’utilitzar-se.
En aquest indret, també es descobrí un cup o dipòsit de planta circular, fet de pedres unides amb morter. Fou recobert amb una capa de morter. Es construí directament sobre la roca. Al costat seu, hi havia unes escales de pedres unides amb fang que devien permetre d’accedir a la part més superior del cup. A la banda sud-oest hi havia un canalet, que travessava la paret del cup, i permetia que el líquid de l’interior s’escolés a un petit dipòsit que hi havia a tocar, que feia uns 50 cm d’ample per uns 70 de llarg. Els que feren l’excavació van pensar que el dipòsit gran devia ésser una tina o un cup de vi.
En aquest lloc, es trobaren diversos fragments de terrissa del segle XIV: tres olles, un poal, dues llumeneres amb bec, un fons de gerra; molts d’aquests atuells eren recoberts d’un vidrat. Cal datar-los al moment que s’abandonà aquest indret, segurament arran de la crisi demogràfica del segle XIV.
Bibliografia
- Garcia, Lezana, Miret, Moragas, 1990, pàgs. 49-70
- Bolòs, 1991a, pàgs. 261-268