Fons d’art romànic del Museu del Cau Ferrat (Sitges)

El museu

El Museu del Cau Ferrat de Sitges fou establert per Santiago Rusiñol l’any 1894, amb la incorporació d’una col·lecció de ferros forjats que l’artista havia tingut guardada en el seu primer Cau Ferrat del carrer de Muntaner de Barcelona. L’edifici havia estat construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que reaprofità pedres del vell castell que s’havia aterrat no feia gaires anys. No fou, però, fins l’any 1933 que es constituí pròpiament el Museu (inaugurat dos anys més tard), que passà a administrar-lo el 1968 la Diputació. A més de les estances on habità Rusiñol, es poden veure diverses col·leccions de ferro, pintura, material arqueològic, ceràmica, vidre, armes, mobles, gravats i dibuixos.

Tot seguit relacionem unes quantes peces que han estat considerades de datació romànica. Les dades que hem disposat al començament de l’estudi de cada peça s’han extret gairebé totes de l’inventari del Museu. Cal assenyalar, com ja hem fet per al Museu Maricel, que algunes de les peces han estat incloses en aquesta relació per la datació atorgada en dit inventari, encara que nosaltres les considerem més tardanes. (LCV)

Marededeu

• Procedència: desconeguda
• Datació: segles XIII-XIV
• Mides: 80 cm d’alçària
• Inventari: núm. 32 000; primer pis o gran saló, Museu del Cau Ferrat

Talla de fusta policromada que representa la Mare de Déu asseguda en un tron amb el Nen als braços. És una figura de grans proporcions que conserva el hieratisme, la verticalitat i la manca d’expressió característica dels models romànics. Però per la forma en què és resolta la composició, el Nen situat lateralment al mig de la falda de la Mare amb el tors inclinat de manera forçada, l’aproximen a dates posteriors. D’altra banda, la solució de la roba feta de petits plecs profunds, totalment verticals en la túnica i sobrevesta de la Mare i en diagonal en la del Fill, mostren la recerca d’un equilibri formal més enllà dels esquematismes propis de les talles estrictament romàniques. (CCP)

Marededeu

• Procedència: nord de la península Ibèrica (?).
• Datació: segle XIII
• Mides: 56,5 cm d’alçària
• Inventari: núm. 32 023; planta baixa, Museu del Cau Ferrat

Talla de fusta policromada que representa la Mare de Déu asseguda en un tron baix amb respatller semicircular. Segurament duia el Fill assegut a la falda, a la banda esquerra, on encara resten traces. La Mare conserva el hieratisme i les actituds convencionals de la tipologia habitual en època romànica. Maria porta un vel per damunt les espatlles, un mantell tancat a l’alçada del coll amb un cordó ample i una túnica llarga que deixa visibles les sabates punxegudes. La roba descriu plecs senzills, lleugerament marcats i totalment simètrics a banda i banda del cos. Quant a la composició i la forma recorda, vagament, algunes imatges del final del segle XII i principi del XIII com la marededeu de Llaés (Museu Episcopal de Vic, inv. 4914) o la de Toudell (Museu Diocesà de Barcelona, inv. 273). Però el tractament del rostre, de proporcions ovals, ulls petits i llavis gruixuts, juntament amb la depuració de les formes, són trets estilístics que evidencien una datació posterior, si bé dins el segle XIII, no anterior al 1250. (CCP)

Marededeu

• Procedència: desconeguda
• Datació: darreria del segle XIII
• Mides: 59 cm d’alçària
• Inventari: núm. 32 024; planta baixa, Museu del Cau Ferrat

Talla de fusta policromada que representa la figura de la Verge sostenint el Nen. La imatge ha estat molt refeta, sobretot pel que fa a la seva policromia. La Mare seu en un tron baix, flanquejat per dues columnes espiralades, amb el Fill situat sobre el genoll dret. Datada al final del segle XIII, encaixa quant a la composició i la forma amb un grup ampli de marededeus que segueixen la iconografia de la Sedes Sapientiae adoptada al romànic, però amb la introducció de formes del nou estil gòtic. La presència del vel curt amb volada, el mantell amb una àmplia corba al voltant del braç dret agafat amb la mà esquerra, o el fet d’aguantar una flor —en aquest cas un clavell— amb la mà dreta alçada són trets evidents malgrat el treball esquemàtic dels plecs de la roba. (CCP)

Marededeu

• Procedència: desconeguda
• Datació: segle XIII
• Mides: 59,5 cm d’alçària
• Inventari: núm. 32 027; primer pis o gran saló, Museu del Cau Ferrat

Talla de fusta policromada que representa la Mare de Déu amb el Nen a la falda. La Mare seu en un alt escambell encoixinat, més ampli de la base, i sosté amb la mà dreta una flor. Duu corona llisa i vel curt que enllaça, sense solució de continuïtat, amb el mantell. Aquest cau llis pel damunt de les espatlles cobrint els braços, disposats horitzontalment, i els genolls que sobresurten. La túnica és llisa, d’ampli escot rodó. La túnica i el mantell descriuen des de la cintura un seguit de plecs inclinats en un marcat intent de realisme, que defuig d’una estricta simetria de la seva disposició al voltant de les cames. El Nen seu, inclinat cap endavant, en el genoll esquerre de la Mare. No duu corona, beneeix amb la dreta i aguanta amb l’esquerra un rotlle —i no pas un llibre— com era característic.

Mare i Fill formen un conjunt allargat i poc proporcionat. Tots dos tenen el cos curt i les cames llargues, molt més accentuades en el cas de la Mare. Mantenen la rigidesa i la frontalitat, però s’acusa la pèrdua de hieratisme sobretot als rostres, de faccions més dolces en el Fill. Conserven tots dos una rica policromia de plata colrada i or que es combinen, en el mantell de la mare, per a formar-hi un estampat de motius florals.

La imatge, considerada de procedència catalana, és difícil d’inscriure en una línia estilística concreta. Pel que fa a la disposició dels plecs a la roba de la Mare, recorda la solució adoptada en una marededeu del Museu Episcopal de Vic (núm. inv. 8133), tot i les diferències en el tractament del rostre, o una altra conservada al Museu Marès (núm. inv. 809).

Pel que fa a la datació, per les afinitats apuntades amb imatges considerades tardanes, els atributs de la Mare i el Fill, i els rostres, malgrat el seu populisme, denoten una certa expressivitat i poden fer pensar en unes dates avançades, del final del segle XIII o el principi del XIV. (CCP)

Ferramenta i forrellat

• Procedència: desconeguda
• Datació: segle XIII
• Mides: 223,5 × 132 cm
• Inventari: núm. 31.566; Museu del Cau Ferrat

Batents d’una porta reforçats, i alhora decorats, amb aplicacions de ferro. Les peces consisteixen en bandes estretes i acanalades de ferro que es bifurquen als extrems, els quals es cargolen fent volutes. A dalt i a baix de cada peça s’han col·locat dues parelles de volutes que compliquen l’ornament. Totes les bandes són subjectades a la fusta mitjançant claus de cap semiesfèric. El forrellat de la porta gairebé no presenta decoració. Consisteix en una barra, que travessa quatre anelles acanalades, i una planxa que reforça el pany de la porta. La barra o passador, element que sovint en aquest tipus de treballs mostrava l’extrem treballat a manera de cap d’animal, només presenta una decoració d’aspes inscrites. És un conjunt classificable, per la decoració, de tipologia romànica per tradició. (LCV-MAVG)