Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, al lloc de Capellades, el qual aviat se separà del castell i formà una quadra autònoma sota el domini del monestir de Sant Cugat del Vallès. Inicialment només degué tenir consideració de capella o sufragània, i més tard adquirí la condició de parròquia, que és la que té en l’actualitat. Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès segurament per donació dels senyors del castell de Claramunt.
Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla que l’any 978 dirigí el papa Benet VII al bisbe Fruià de Vic, en la qual li confirmava el bisbat de Vic amb les seves possessions. En fer la delimitació del castell de Montbui en els seus termes passaven pels confins de Claramunt.
Aquesta església fou donada amb l’alou de Capellades al monestir de Sant Cugat del Vallès en una data anterior al 986 i per una persona desconeguda, si bé podria tractar-se d’algun membre de la família Claramunt, ja que en el precepte del rei Lotari de l’any 986 el rei confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès l’església de Santa Maria junt amb el castell de Claramunt (“ecclesiam Sancte Marie que est iuxta castrum”). Encara que hom pugui pensar que es tracta de l’església homònima del castell de Claramunt, en la butlla del papa Silvestre II de l’any 1002 ja figura com a cel·la de Santa Maria que és dins del terme de Piera i del de Claramunt, i més clarament l’any 1005 la vescomtessa Geriberga donà diversos alous al monestir de Sant Cugat situats en diversos llocs, un dels quals era al costat dels alous de Sant Cugat, a Santa Maria de Capellades (ad Sancta Maria de ipsas Capelades). I en la butlla del papa Urbà II de l’any 1098 al monestir de Sant Cugat, el papa confirmà l’església de Santa Maria de Capellades, signe inequívoc que es tracta de la mateixa església. Així mateix es repeteix en la butlla de l’any 1120 del papa Calixt II.
No es coneix el moment exacte que va ser erigida parròquia, encara que hom ha assegurat que el papa Urbà II ho feu l’any 1098, quan únicament va confirmar la propietat del monestir.
La parròquia de Capellades, de la mateixa manera que d’altres de diferents indrets del bisbat, depenia de l’abat de Sant Cugat del Vallès —tot concordant amb la possessió dels llocs—. Això generà una tensió creixent entre l’abat i el bisbat, que esdevingué molt forta ja entrant al segle XIII. Després de multos annos de disputa, el 21 de juny de 1247, Joanne Ascense, Causarum Palatii Apstolicam Auditore, pronuncia una sentència que rep la confirmació del papa Innocenci IV el 23 d’agost del mateix any. L’1 d’abril de 1248 s’adreça a l’arquebisbe de Tarragona per tal de crear una comissió que en garanteixi el compliment, per bé que finalment les parts no assumeixen un acord definitiu davant de l’arquebisbe fins el 26 d’abril de 1251. En aquest acord global, en el seu punt sisè es decideix que en les parròquies fins ara disputades —entre elles Capellades— el bisbe de Barcelona disposarà de la plena jurisdicció, reservant, però, a l’abat el dret de presentació —jure representando—. De tota manera, tot i que inicialment és assumit aquest acord, durant els segles següents retornen les tibantors i les diferents interpretacions entre ambdues parts, tot complicat a l’entorn de diferents rendes en joc. Per part de l’abat es repeteix, de nou, que esglésies com la de Capellades eren non jurispatronatus sed unitas dicto suo monasterio. Finalment, el 1566 se sentencia que l’abat solum in ea jus patronatus seu presentandi habere. De tota manera continuaren les diferències sobre les rendes de la parròquia. Sense tornar-se a obrir la causa, entorn de la parròquia de Capellades encara se’n demana informació en la segona meitat del segle XVIII.
L’església antiga tenia més d’un altar, segurament tres, ja que l’any 1028 en un plet que enfrontava el monestir de Sant Cugat i Guasca, senyora del castell de Claramunt, per uns alous donats al monestir, els testimonis juraren sobre l’altar de la Santa Creu, situat dins de l’església de Santa Maria de Capellades. Per tant, a més de l’altar de Santa Maria tenia el de la Santa Creu, reservat als juraments; sempre que hi havia més d’un altar se’n reservava un de lateral per a aquest fi.
L’any 1643 es reedificà el temple, i el 1805 fou novament substituït per un altre de més gran. En la seva construcció participà el monestir de Sant Cugat, patró de l’església i senyor del terme amb la tercera part dels delmes de la parròquia durant quatre anys. Aquest edifici és el que ha persistit fins a l’actualitat com a parròquia del poble de Capellades.