Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues (els Hostalets de Pierola)

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Pierola, tocant al terme de Collbató, i el fet d’estar situada en els límits del terme motivà que tingués els béns de la seva dotació repartits entre altres termes veïns. No sembla que tingués altres funcions que la de simple capella rural destinada a servir el culte a uns masos llunyans de les respectives parròquies. Depengué del monestir de Sant Llorenç del Munt.

Aquesta església es troba documentada a partir de l’any 995, en una venda feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i a la seva muller Amalvua, d’un alou amb una torre, situat en el comtat de Barcelona, en el terme de Cabrera; l’afrontació de migdia corresponia a un alou de Sant Cristòfol.

El lloc de Canyelles es documenta l’any 1041, data en la qual Guisla donà al monestir de Sant Llorenç del Munt una casa amb terres i vinyes situades en el terme del castell de Pierola, al lloc de Canyelles.

L’església depenia, no se sap per quina raó, del monestir de Sant Daniel de Girona, fins que l’abadessa del monestir, Girberga, en una data compresa entre l’any 1031 i el 1060 vengué a Udalguer un alou en el terme del castell de Pierola, d’Esparreguera o de la Guàrdia, en el lloc dit Sant Cristòfol de Canyelles, amb terres, llibres i ornaments eclesiàstics, per la qual cosa també hi anava inclosa l’església, com es comprova posteriorment. El comprador Udalguer, en el seu testament de l’any 1080 deixà a Sant Llorenç del Munt l’alou que tenia al lloc de Canyelles amb l’església de Sant Cristòfol, amb les sagreres.

El domini del monestir es comprova el 1068, any en què l’abat Otger de Sant Llorenç del Munt anà a la casa de Sant Cristòfol de Canyelles (in Kannelas) a reconèixer els alous que el seu monestir tenia en el terme de Pierola; entre els béns esmentats figurava una feixa de terra al costat de l’església de Sant Cristòfol. Com que es tracta d’una relació de terres l’església no hi ha d’aparèixer forçosament. I l’any 1138 l’abat Bernat de Sant Llorenç de Munt donà a Ramon Guillem, clergue, un alou compost de l’església de Sant Cristòfol i la dominicatura a l’entorn de l’església, situada en el terme de Pierola.

Aquesta església era situada en un turó sobre Can Cardús, en els límits dels termes de Pierola i Masquefa. L’any 1374 fou traslladada, tot aprofitant les pedres de l’antiga, a un solar donat pel senyor del terme al lloc anomenat Font de les Fàbregues. A partir d’aquest moment la nova església fou dedicada a sant Cristòfol i a sant Martí (segurament Sant Martí Urús), deixà el topònim de Canyelles i prengué el de Fàbregues. Durant la guerra del Francès fou incendiada i restà abandonada. Actualment aquesta església es troba sense culte i en un procés d’enrunament molt avançat.