Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena, del qual progressivament es va separar quan es va crear una vila entorn de l’antiga sagrera; la vila fou primerament monacal i després reial. Des de molt aviat tingué funcions parroquials i les ha mantingudes fins a l’actualitat. Depengué durant molt temps del monestir de Sant Cugat del Vallès per una donació desconeguda.
El terme del castell d’Òdena es documenta a partir del 957. En aquest any Sala de Conflent vengué a Eldegar i a la seva muller Oria unes cases situades en el castell murat d’Òdena.
L’església es documenta a partir de l’any 986, en el precepte del rei Lotari atorgat al monestir de Sant Cugat del Vallès, ja que entre les possessions confirmades figurava l’església de Santa Maria al costat del castell d’Òdena (ecclesiam Sancte Marie iuxta castrum Odena). Encara que aquí no porta el topònim Igualada, sense cap mena de dubte es tracta de Santa Maria d’Igualada; en aquest moment era més important la vinculació al castell d’Òdena, que no pas al monestir de Sant Cugat. En la butlla del papa Silvestre II l’església ja apareix amb el topònim que havia de portar indefinidament, ja que s’esmenta com la cel·la de Santa Maria, que és al costat d’Igualada, amb els seus termes i les seves adjacències (cellam Sancte Marie qui est iuxta Agolata).
La sagrera és documentada per primera vegada l’any 1087 en la segona consagració de l’església, i la seva existència és confirmada l’any 1089 en el testament sagramental de Seniofred Adroer, en el qual el difunt deixava al seu fill Gaufred el sagrer que tenia a Santa Maria d’Igualada.
La vila d’Igualada no es troba esmentada fins l’any 1186, que Ramon d’Òdena confirmà l’alberga, de les toltes i forces i mal usos que el seu pare Ramon Guillem d’Òdena havia fet al monestir de Sant Cugat del Vallès a la vila d’Igualada.
Les funcions parroquials apareixen en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, on consta la parròquia d’Aqualada.
D’aquesta església es conserven dues actes de consagració. La més antiga és la que realitzà l’any 1058 el bisbe Guillem de Balsareny, que consagrà i dotà l’església de Santa Maria i Sant Pere, prop del lloc que anomenen Igualada, i li confirmà els delmes i les primícies, les oblacions dels fidels i els alous que posseïa, com també els termes antics. També fixà un àmbit de trenta passes com a terreny sagrat on no es pogués violar ni els sagrers ni els cementiris, i manà que els sacerdots que servissin l’església acudissin als sínodes episcopals. Finalment diverses persones feren sengles donacions de terres com a dotació de l’església consagrada.
Acta de consagració de Santa Maria i Sant Pere d’Igualada (23 de novembre de 1058)
Guillem, bisbe d’Osona, consagra l’església de Santa Maria i Sant Pere d’Igualada, li confirma els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels, a més dels alous, i la sotmet a la seu episcopal. També mana que dins l’espai de trenta passes a l’entorn de l’edifici ningú no gosi cometre violències i amenaça els contraventors amb l’excomunió. Diferents personatges fan donacions.
"Anno millesimo quinquagesimo nono, a tempore illo quo Jesus Christus Dominus noster pro redemptione humanis generis suscepit animatum corpus nostre carnis ex utero virginis matris nascendo, qui iam ante omnia secula sine inicio ineffabiliter natus fuerat de Deo Patre, facta est consecratio seu dedicatio ecclesie in honore Sancte Marie Sanctique Petri apud locum quem dicunt Aqualadda, in episcopatu Ausonensi. Igitur in Dei nomine ego Guillelmus gratia Dei Ausonensis sedis episcopus consecrator et dedicator ipsius ecclesie confirmo mea auctoritate per seriem huius dotis ut quicquid ipsa ecclesia hodie juste habet et postea ullis operibus mortalium iuste adquirendo habuerit, scilicet decimas et primitias et oblaciones fidelium, et alodia, semper ipsa ecclesia predicta teneat et possideat in securitate, sicut terminatum est antiquitus per quatuor terminos usque ad Aquamlatam, ita tamen ut ex aliis terminis ecclesiarum non sibi presumat. Preterea, sicut canones jubent, precipio ego prefatus Guillemus episcopus ut intra triginta passus per girum ipsius ecclesie ab ipsa ecclesia nullus homo alium homines masculum vel feminam malivole persequatur vel assaliat, vel suas res tollat, vel feriat, vel plagat. Quod si fecerit, nisi ad satisfaccionem venerit et emendaverit ipsa male facta, et ad penitentiam venerit, excomunicacionis sentencia feriatur. Sic enim volumus et mandamus et commonemus, ut ista et omnis ecclesia mater nostra et Christi sponsa stet in honore, ut et sacraria et cimiteria non violentur et nostra sedes Ausone honorem debitum non perdat, scilicet in omnibus que de presbitero vel presbiteris predicte ecclesie synodum habeat, sicut ex aliis ecclesiis habet. Dimisit Seniofredus monachus ad Sancta Maria quarteratam I vinea, et Lupus eius filius alia quarterata vinea in campo Tedayt. Donat Bonusfilius Melontre quarterata I vinea et media et pecia I de terra que est prope ipsa ecclesia. Et Seniofredus Baigo quarteratam I vinea. Et Veurellus alia. Et Odger Godafre dimisit ibi peciam I terre que est subtus ipsa ecclesia. Et qui hoc disrumpere voluerit excomunicacioni subiacebit nisi emendaverit.
Facta scriptura et dedicatio VIIII kalendas decembris, anno XX VIII Henrici regis francorum.1
Wilielmus gratia Dei episcopus Ausonensis ecclesia. + Guilielmus Argemiri. + Andreas abba. + Guilielmus primiscrinarius et iudex.
+ Benedictos diaconus et sedis Sancti Petri canonicus, qui hoc scripsit et subs+cripsit in predicto die vel anno.
1El 23 de novembre de l’any 28 del regnat del rei Enric correspon al 1058 i, per tant, no concorda amb l’any 1059 de l’Encarnació, segons el càlcul florentí."
[O]: Perdut.
A: Còpia del s. XIII: Barcelona, ACA, Cartulari de Sant Cugat del Vallés, f. 199, núm. 620.
a: J. Segura: Història d’Igualada, Barcelona 1907, vol. I, pàg. 24, i vol. II.
b: J. Rius i Serra: Cartulario de Sant Cugat del Vallès, Barcelona 1945-1947, vol. II, ap. 614, pàg. 281.
c: R. Ordeig: Les dotalies, doc. 196, pàgs. 901-902.
Traducció
"L’any mil cinquanta-nou d’ençà que nostre Senyor Jesucrist, per a la redempció del gènere humà, assumí de la nostra carn un cos vivent naixent del ventre d’una verge, ell que, d’una manera inefable havia nascut ja de Déu Pare abans de tots els segles sense començament, es dugué a terme la consagració o dedicació d’una església en honor de Santa Maria i de Sant Pere al lloc anomenat Igualada, al bisbat d’Osona. Així doncs, en nom de Déu, jo, Guillem, bisbe de la seu d’Osona per la gràcia de Déu, com a consagrant i dedicador d’aquesta església, amb la meva autoritat, per aquest document de dotació confirmo que tot el que l’esmentada església posseeix avui justament i tot el que hagi de tenir després adquirint-ho justament per diverses obres dels homes, o sigui, els delmes i les primícies i les oblacions dels fidels, i els alous, l’esmentada església ha tingut i posseeix amb seguretat, tal com fou determinat d’antic per mitjà dels quatre termes fins a Igualada, de tal manera, però, que no pretengui per a si res dels termes de les altres esglésies. A més, tal com ordenen els cànons, jo, l’esmentat bisbe Guillem, mano que en l’espai de trenta passes al voltant a partir de la mateixa església, ningú no persegueixi amb mala intenció ni assalti cap altra persona tant si és home com si és dona, que no li llevi els seus béns, ni el colpeixi, ni el fereixi. I si ho feia, llevat que arribi a una satisfacció i que esmeni les seves malifetes, i que en faci penitència, que sigui colpit amb la sentència d’excomunió. Així doncs, volem, manem i sancionem que aquesta, i tota l’Església, mare nostra i esposa de Crist, resti en el seu honor, que la sagrera i els cementiris no siguin violats, i que la nostra seu d’Osona no perdi el seu honor, o sigui, respecte a totes aquelles coses que corresponen al sínode per part del prevere o els preveres de l’esmentada església, tal com les té de les altres esglésies. Sunifred, monjo, deixà a Santa Maria una quarterada de vinya, i Llop i el seu fill, una altra quarterada de vinya al camp de Tedaït. Bonfill Melontre dona una quarterada i mitja de vinya i una peça de terra que hi ha prop de l’església. I Sunifred Baigó dona una quarterada de vinya. I Veurell, una altra. I Odger Godafre hi deixà una peça de terra que és al costat de l’església. I el qui vulgui trencar això, que resti sotmès a l’excomunió, llevat que en faci esmena. Aquesta escriptora i dedicació ha estat feta el dia novè de les calendes de desembre, l’any vint-i-vuit del regnat d’Enric, rei dels francs.
Guillem, bisbe de l’església d’Osona per la gràcia de Déu. Guillem Argemir. Andreu, abat. Guillem, primicer i jutge.
Benet, diaca i canonge de la seu de Sant Pere, que ho ha escrit i ho ha subscrit el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)
La segona consagració fou realitzada l’any 1087 pel bisbe Berenguer Seniofred de Lluçà a instàncies de quatre homes d’Igualada. Tornà a donar un cementiri de 30 passes entorn de l’església, fixà uns límits a la parròquia, els termes de Claramunt, Montbui i Òdena. Assignà a l’església consagrada a més dels termes i les fites, els delmes i les primícies, els baptismes, les oblacions, l’encesa de les cinc festes anyals, els llits dels difunts, una lliura de cera per als albats, els convits dels difunts, una petita retribució per cada escriptura pública i el ciri i el recinte pasqual. El bisbe prohibí construir cap més església en el terme parroquial sense el seu consentiment, ni violar la sagrera del cementiri, cometent alguna violència, ni apropiar-se de res del que es guarda dins, sota la pena d’excomunió. Manà que els clergues de l’església obeïssin l’església de Vic i els seus clergues i els estatuts sinodals, donant cada any, al principi de Quaresma sis diners a l’església de Sant Pere de Vic.
En l’actualitat continua tenint culte, en un edifici totalment renovat com a parròquia de la ciutat d’Igualada.
Acta de consagració de Santa Maria i Sant Pere d’Igualada (23 de novembre de 1087)
Berenguer, bisbe d’Osona, a precs de Ramon Onofre i d’altres personatges del lloc, acut a consagrar l’església de Santa Maria i Sant Pere d’Igualada. Li concedeix l’espai de trenta passes per al cementiri i fixa el terme de la parròquia, dins el qual no pot edificar-se cap més església. La sotmet a la seu osonenca i mana que els seus clergues obeeixin els decrets sinodals i paguin sis diners a l’inici de la Quaresma.
"Anno ab incarnacione Domini nostri Jesu Christi millesimo octuagesimo septimo, epoca millesima CXXIIII1, veniens dominus Berengarius Ausonensis ecclesia presul, obtentu et rogatu R[aimundi] Onofredi, que Berengarii Bernardi, que Bonafilii, que Bernardi de Vendrello, hominum de Aqualata, ad ecclesiam de Aqualata, dedicavit et consecravit ecclesiam predictam in honore Sancte Marie et Sancti Petri, que dedit ei ciminterium XXX pasuum per circuitum. Terminos autem eiusdem parrochie hos constituit esse: primus terminus est ab ortu solis in termino de Claramonte, secundus ab australi parte in termino de Montebobio, tertius ab hoccasu desinit in termino Otine, quartus septentrionali regione dividimus scilicet similiter in termino de Otina. Quantum istis termini ambiunt et hec affrontaciones includunt ego Berengarius Ausonensis episcopus cuncta subjicio ecclesia prenotate cum suis terminis, modiis, decimis, primiciis, baptisteriis, nuptiis, oblacionibus, accensum V festivitatum anni, lectis deffunctorum, libris cereo parvulorum, deffunctorum conviviis, cum redemptione moderata quorumlibet instrumentorum que cuncta publice scripture, excepta scriptura sanguinis, cum cereo que recinta paschali. Cuncta igitur superius adnotata ego Berengarius episcopus confirmo que constituo in hac dote huic basilice Sancte Marie sub tali deliberacione ut nemo audeat in terminos prefinitos aliam ecclesiam fabricare sive construere sine consensu nostro que successorus nostrorum, que clerici jamdicte ecclesia neque intra ciminterium eius sacrariam invadere, vel alicui violentiam facere, aut ex his omnibus que actenus tenuit dicta ecclesia vel habere debuit vel in perpetuum adiuvante Domino acquirere poterit, in suos proprios usus converti, nisi ad servicium eiusdem Sancte Marie. Si quis autem ex iis que super dicta sunt aliquid temerario usu infringere attentaverit vel violente extraxerit omne restituat episcopo qui sedi Sancti Petri que ecclesia antedicte excomunicatus permaneat que a liminibus ecclesie que omnium christianorum sequestratus censeatur, que cum luda Scariote sulfureis loris constrictus in inferno subsistat. Ecclesia autem superius notata semper obediat ecclesie Ausonensi, que clerici eius semper obediant sinodalia instituta, dantes per unumquemque annum VI denarios in capite jejunii ecclesie antedicte.
Facta sunt hec IX kalendas decembris, ano XXVII regnante Philippo tercio.
Sig+num Berengarii gratia Dei Ausonensis episcopi. Sig+num Bernardi de Vendrello. Sig+num Raymundi Sacia. Sig+num R[aimundi] Onoffredi. Sig+num Berengarii Bernardi. Sig+num Bonaffilii.
Arnaldus presbiter hec scripsit die et anno quo + supra.
1L’època o era hispànica 1124 i l’any 27 del regnat de Felip I no correspon al 1087 del nostre còmput sinó al 1086."
[O]: Perdut.
[A]: Còpia, probablement del s. XVII, que era a Igualada, Reverenda Comunitat de Preveres de Santa Maria, A Con, Llibre de coses memorables, plec I, núm. 34. Es perdé el 1936.
a: J. Segura: Història d’Igualada, vol. II, Igualada 1907, apèndix G, p. 426.
b: R. Ordeig: Les dotalies, doc. 239, pàgs. 1015-1016.
Traducció
"L’any mil vuitanta-set de l’Encarnació de nostre Senyor Jesucrist, any mil cent vint-iquatre de l’era, el senyor Berenguer, bisbe de l’església d’Osona, mogut pels precs insistents de Ramon Onofre, de Berenguer Bernat, de Bonfill i de Bernat de Vendrell, homes d’Igualada, vingué a l’església d’Igualada i dedicà i consagrà l’esmentada església en honor de Santa Maria i de Sant Pere i li concedí un cementiri de trenta passes al voltant. D’altra banda determinà que els termes de la seva parròquia fossin aquests: el primer terme, a llevant, és el terme de Claramunt; el segon, a migjorn, és el terme de Montbui; el tercer, a ponent, acaba al terme d’Òdena; el quart, a la banda de tramuntana, el delimitem igualment al terme d’Òdena. Tot el que envolten aquests termes i enclouen aquestes afrontacions, jo, Berenguer, bisbe d’Osona, ho sotmeto tot a l’esmentada església, amb els seus temes, mesures, delmes, primícies, drets de bateig i de casament, oblacions, la il·luminació de les cinc festes anyals, els llits dels difunts, les lliures de cera dels albats, els convits de difunts, amb una mòdica quantitat per cada document de redempció i per qualsevol mena de documents i d’escriptures públiques, llevat dels documents per fets de sang, i el ciri del temps pasqual. Totes aquestes coses abans esmentades, jo, Berenguer, bisbe, en aquest acte de dotació les confirmo i estableixo a aquesta basílica de Santa Maria amb la determinació que ningú no gosi edificar o construir una altra església dintre dels termes abans definits sense el nostre consentiment o el dels nostres successors i el del clergue de l’esmentada església, ni penetrar injustament dintre el cementiri de la seva sagrera ni cometre-hi violència contra algú, ni fer servir per als seus usos particulars cap dels béns que té o que ha hagut de tenir l’esmentada església fins al dia d’avui o dels que en qualsevol temps pugui adquirir amb l’ajuda de Déu, si no és per al servei de la mateixa Santa Maria. Per si algú, actuant temeràriament, gosava infringir quelcom de tot el que s’ha dit més amunt, o en treia res per la força, que ho restitueixi tot al bisbe de la seu de Sant Pere i a l’esmentada església, que sigui excomunicat i que sigui considerat com a apartat del llindar de l’església i de la comunitat de tots els cristians, i que resti a l’infern castigat amb corretges de sofre en companyia de Judes Iscariot. D’altra banda, que l’església abans esmentada resti sempre sota l’obediència de l’església d’Osona i que els seus clergues acatin sempre les disposicions sinodals i donin a l’esmentada església cinc diners cada any, al començament de la Quaresma.
Així ha estat fet el dia novè de les calendes de desembre, l’any vint-i-set del regat del rei Felip tercer.
Signatura de Berenguer, bisbe d’Osona per la gràcia de Déu. Signatura de Bernat de Vendrell. Signatura de Ramon Sàcia. Signatura de Ramon Onofred. Signatura de Berenguer Bernat. Signatura de Bonfill.
Arnau, prevere, ho ha escrit el dia i l’any abans esmentats."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)