Aquesta església era situada en l’antic terme del castell d’Albarells. Molt aviat adquirí la condició de parròquia, tot i que posteriorment la perdé. Depenia del monestir de Santa Maria de Montserrat.
Les primeres notícies sobre Albarells corresponen a l’any 986, quan en el precepte que el rei Lotari va atorgar al monestir de Sant Cugat del Vallès figurava el puig que anomenaven Guardiola d’Albarells (Gardiola de Alberels), que feia de termenal del castell de Clariana. Les notícies sobre l’existència de l’església i de les seves funcions parroquials es troben esmentades en una data compresa entre els anys 1025 i 1050 en una llista de parròquies del bisbat de Vic, on figura la d’Albanel.
L’any 1086, a instàncies dels possibles senyors del castell, Bernat Onofred i el seu nebot Guillem, el bisbe Berenguer Seniofed de Lluçà anà al castell d’Albarells, on consagrà l’església construïda en honor de santa Maria, sant Pere i sant Martí, delimità el cementiri de trenta passes al voltant del temple, establí els termes parroquials i dotà l’església consagrada amb els delmes i les primícies i les oblacions, a més de prohibir d’alçar cap altra església en el seu terme. Manà que els clergues de l’església obeïssin l’església de Sant Pere de Vic, i acudissin als sínodes vigatans celebrats anualment; per aquest concepte havien de pagar una lliura de cera.
L’arranjament del 1868 feu que s’elegís el priorat de Santa Maria del Carme com a centre d’una nova parròquia i que s’hi incorporés l’antiga de Sant Martí d’Albarells, que n’esdevingué sufragània.
Acta de consagració de Sant Martí d’Albarells (29 de novembre de 1086)
Berenguer, bisbe d’Osona, a precs de Bernat Onofre i del seu nebot Guillem, acut al castell d’Albarells i hi consagra l’església de Santa Maria, Sant Pere i Sant Martí, assenyala l’espai de trenta passes per al cementiri i el terme parroquial, la dota amb les primícies i les oblacions i la sotmet a la seu osonenca, a la qual haurà de pagar una lliura de cera amb motiu del sínode de Quaresma.
“La còpia parcial i la notícia del P. Ribas diu així: “Anno ab incarnatione Christi MLXXXVII, era MCXXIIII, Berengarius Ausonensis ecclesie presul, a instancias de Bernardo Onofredi y de Guillem nepoti suo vino al castillo llamado Albarels (es en la Sagarra) y allí consagró la iglesia edificada en honor de S. María, S. Pedro y de S. Martín, y señaló el ciminterio de XXX pasos alrededor, y declaró los términos de su parroquia, dotándola con las primicias y oblaciones, y prohibiendo fabricar otra iglesia en su término, etc. Manda que dicha iglesia semper obediat Ausonensi ecclesie et clerici ejus omni tempore adimpleavit sinodalia instituta dantes per unumquemque annum in capite jejunii libram cere unam predicte Ausonensi ecclesia. Facta III kalendas decembris, anno XXVII regnante Philippo rege. Sig+num Berengarius gratia Dei Ausonensis episcopus. + Bernardus archidiaconus. + Ricardas sacristanus. + Guilelmus Bonfil. + Bernardus Onofre. + Poncius Sendre. + Gilabert Giscafre. + Ramon Bemard. + Ramon Isarn. + Guitard. + Johannes levita. + Bernard Bofil presbiter. Hoc primicerius confirmat nomine Petrus. Arnallus presbiter scripsit sss”.
[O]: Original, perdut en 1811-1812, que es guardava a Montserrat, AM, calaix 25, lligall 1, f. 6.
A: Còpia parcial del s. XVIII, feta per B. Ribas: Barcelona, BC, ms. 729, vol. III, pàg. 40, ex. O.
a. R. Ordeig: Les dotalies, doc. 240, pàg. 1017.
Traducció
La còpia parcial de la notícia del P. Ribas diu així: “L’any mil vuitanta-set de l’Encarnació de Crist, mil cent vint-i-nou de l’era, Berenguer, bisbe de l’església d’Osona a instàncies de Bernat Onofred fill de Guillem, el seu nebot, vingué al castell anomenat Albarells (és a la Segarra) i hi consagrà l’església edificada en honor de Santa Maria, Sant Pere i Sant Martí, assenyalà el cementiri de trenta passes al voltant i declarà els termes de la parròquia bo i dotant-la de les primícies i oblacions i prohibint de construir cap altra església dins el seu terme, etc. Ordena que l’esmentada església obeeixi sempre l’església d’Osona i que els seus clergues compleixin en tot temps les disposicions sinodals donant cada any, al començament de la Quaresma, una lliura de cera a l’esmentada església d’Osona.
Això fou fet el dia tercer de les calendes de desembre de l’any vint-i-set del regnat del rei Felip.
Signatura de Berenguer, bisbe d’Osona per la gràcia de Déu. Bernat, ardiaca. Ricard, sagristà. Guillem Bonfill. Bernat Onofre. Ponç Sandred. Gilabert Giscafred. Ramon Bernat. Ramon Isarn. Guitard. anomenat Pere. Arnau, prevere, ho ha escrit i ho subscriu”.
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)